A les moltes amenitats per les quals Mallorca ha estat present aquest estiu als mitjans de comunicació (atemptats terroristes, corrupció a l’engròs, crisi hotelera, morts per grip nova o l’habitual turisme de borratxera) s’hi va afegir fa uns dies una mena de batalla campal a Son Gotleu. Son Gotleu és una barriada marginal de Palma on, com la seva descripció indica, hi resideixen marginats de tota casta, color i condició. La batalla en qüestió va tenir lloc entre gitanos i negres: concretament, una dona gitana va reclamar a un jove negre unes ulleres de sol que li havien pispat, i això va desencadenar un merder en el qual hi van participar uns quants centenars de persones (les cròniques oscil·len entre els quatre – cents i el milenar de combatents). Hi va haver diversos ferits per arma blanca, però la prompta intervenció policial va impedir que s’haguessin de lamentar morts.

Evidentment, i diguin – me perspicaç, una explosió de violència d’aquesta envergadura no s’explica per unes ulleres de sol de més o de menys. Podien haver estat unes ulleres de sol, una topada entre dos cotxes o una paraula de més en una barra de bar: qualsevol cosa serveix de detonant a un incendi que tingui per combustible el racisme. A una certa progressia panxacontenta i masoquista li xoca molt constatar que el racisme no és privatiu de la malèvola població blanca dels països del Primer Món, sinó que també es produeix, i amb un acarnissament notori, entre les minories que viuen a les inhòspites perifèries de les societats del benestar. Els gitanos de Son Gotleu, per continuar amb l’exemple, ja han iniciat una recollida de signatures perquè “els negres marxin del barri d’una vegada” (com que volen que sigui una petició oficial, deuen haver trobat convenient estalviar – se la paraula puta).

Tot això, però, no és gens estrany. El racisme pot ser un sentiment irracional, però sobretot és un instrument de dominació: en la mesura que expresses el teu menyspreu per l’altre a partir de les seves característiques intrínseques, expresses també la mesura de la força que exerceixes damunt ell. D’això, els catalans en sabem un niu de fa una pila d’anys. I, per cert, després encara ens diuen racistes.