CELEBRACIÓ · Més de 300.000 musulmans comencen avui el Ramadà a Catalunya PROHIBICIÓ · La coincidència amb el mes d’agost allarga el temps d’abstinència

El temps que va des que es pot distingir un fil blanc d’un fil negre fins que ja no es pot distingir serà aquest any més llarg per als musulmans. Avui comença el Ramadà, el novè mes lunar que commemora la revelació de l’Alcorà a Mahoma per part d’Al·là. Els que optin per seguir els cinc preceptes de la seva fe al peu de la lletra i tinguin bona salut hauran de dejunar unes quinze hores diàries. Cap ingesta de líquids ni d’aliments fins que es pongui el sol entre el 22 d’agost i el 21 de setembre. Tampoc és permès fumar o tenir relacions sexuals perquè és un període de recolliment, d’oració.

Enguany serà una penitència encara més dura per al musulmà que la practiqui, perquè el Ramadà cau en plena canícula. I la previsió per als pròxims anys tampoc engresca gaire. Segons els càlculs fets per les autoritats religioses d’acord amb el calendari lunar, el Ramadà tornarà a caure l’any que ve i el següent a principis d’agost mentre que el 2012 i el 2013 ho farà al juliol. De tota manera el rècord s’assolirà el 2015 , quan coincidirà amb el mes de juny. “Seran unes disset hores de dejuni”, explica el coordinador del Consell Islàmic de Catalunya, Jamal Al Attouaki.

A Catalunya es calcula que hi ha uns 320.000 musulmans. Segons dades de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC – UGT), d’aquests, uns 80.000 hauran de compaginar a partir d’avui el dejuni amb la feina. Això ha portat l’associació a demanar a les empreses que prenguin mesures per garantir la seguretat dels treballadors musulmans practicants. Es tracta, segons la coordinadora d’AMIC – UGT, Clara Miralles, de “flexibilitzar les condicions de feina adaptant la jornada laboral o tenint en compte el Ramadà quan es fan les vacances”. No hi ha cap obligació de fer – ho perquè no hi ha cap llei que ho digui. Només el Pacte Nacional per la Immigració parla del dret a la pràctica de la religió.

Miralles reconeix que, en el cas de Catalunya, el fenomen és relativament recent i que les experiències d’altres països europeus – receptors d’immigració musulmana des de fa molts més anys – no serveixen. “Aquí tot s’està fent sobre la marxa. Els països del nord d’Europa no tenen tantes hores de sol i els estius no són tan calorosos. A més, els torns de vacances són més flexibles. Aquí els concentrem al juliol i a l’agost”, recorda. I si amb això no n’hi ha prou, també afegeix que hi té molt a veure el tipus de feina: “La immigració treballa majoritàriament en la construcció i l’agricultura”.

Motiu de joia

Tot i els inconvenients de compaginar el dejuni amb les feines quotidianes, sobretot en societats no islàmiques, el Ramadà és motiu de joia per al musulmà. Quan el sol es pon, les famílies s’apleguen al voltant de taules plenes de menjar. Els dàtils, el pa, les cremes d’albergínia i de cigrons, la harira (escudella), el pollastre, el xai i els dolços ajudaran a recuperar forces fins a la pròxima sortida del sol.