GEST · Polònia elimina la necessitat de passaport i visat per als ciutadans d’Ucraïna que viuen a 30 quilòmetres de la frontera NEGOCI · Els ucraïnesos, que miren l’Estat veí amb enveja, hi podran comprar electrodomèstics i aliments per vendre’ls al seu país

Els governs de Polònia i Ucraïna han decidit eliminar la necessitat de passaport i visat per als ciutadans ucraïnesos que visquin a trenta quilòmetres de la frontera i que vulguin anar al país veí.

Un any i mig després de firmar l’acord de Schengen, Polònia, que ha de vigilar més de mil quilòmetres de frontera amb Ucraïna i Bielorússia, s’ha convertit en un dels murs de l’Europa rica davant la immigració clandestina i el contraban de tabac, alcohol i altres productes procedents dels territoris de l’antiga URSS.

Mentre que Brussel·les pressiona Varsòvia perquè no relaxi la vigilància, desenes de milers de treballadors de l’antiga URSS han trobat feina a Polònia. Els ucraïnesos encapçalen la llista. Ucraïna, un país de més de cinquanta milions d’habitants que va aconseguir la independència de l’URSS el 1991, va apartar del poder els postcomunistes el novembre del 2004, durant l’anomenada Revolució Taronja, que va donar la presidència a l’opositor Víktor Iúsxenko. Cinc anys després, Ucraïna no ha aconseguit l’estabilitat política ni sortir de la pobresa. L’atur, l’emigració i la corrupció debiliten el país.

La decisió de Varsòvia i Kíev de liberalitzar la seva zona fronterera no solucionarà els problemes d’Ucraïna, però pot ajudar els milers d’habitants que viuen a tocar de Polònia i que miren aquest país més pròsper amb enveja.

El post fronterer de Hrebenne és modern i espaiós i els policies polonesos que hi controlen les entrades i sortides dels vehicles acostumen a ser amables i educats. Estan connectats al sofisticat Sistema d’Informació Schengen, amb base a Estrasburg. Després d’alguns controls polonesos, s’arriba a territori ucraïnès. Les instal·lacions frontereres són modernes i netes, però els que les vigilen, sovint agents embotits en uniformes militars, no destaquen per la seva simpatia.

El suborn, pràctica comuna

Les mirades fredes espanten els turistes, però no els ucraïnesos, que tornen a casa conduint vells Lada soviètics o furgonetes Volkswagen de segona mà carregades de neveres i rentadores comprades a preu de saldo a Polònia. Hi estan acostumats: el suborn és una pràctica comuna per evitar problemes. La paciència, una virtut. Després de superar nombrosos controls i suportar el mal humor dels guàrdies ucraïnesos, el sofert viatger pot continuar finalment el seu camí. A un quilòmetre de la frontera, hi ha Rava – Ruska, un petit municipi de 8.000 habitants. Galina, de 32 anys, té enterrats els avis a Polònia i li sembla “molt positiva” la possibilitat de creuar la frontera sense passaport ni visat. “Ens sentim més lliures i a prop d’Europa”, explica a l’AVUI.

La jove Svetlana, que espera l’autobús en una plaça polsegosa, també està contenta, perquè “podem anar a Polònia a comprar aliments de més bona qualitat”. Luba i Iúlia, que porten un mocador al cap, tenen 78 i 76 anys i han viscut èpoques molt dures, com la Segona Guerra Mundial i l’etapa soviètica. Ara – expliquen a aquest corresponsal – cobren “pensions de misèria que amb prou feines ens arriben per menjar”. Però cap de les dues ha perdut el bon humor: somriuen i, tot i no tenir intenció de viatjar a Polònia, creuen que “els habitants més espavilats de Rava – Ruska i d’altres pobles que creuen la frontera en trauran benefici”.

El taxista Víktor, de 57 anys, és més escèptic: “A Ucraïna sempre acaben guanyant els pocavergonyes i els corruptes”. La vida diària segueix el seu curs als carrers mal asfaltats de Rava – Ruska. La brutícia s’amuntega a les cantonades i les mosques voletegen sobre els pocs contenidors d’escombraries que hi ha, tots rebentats.

Les dones compren síndries i tomàquets a les parades ambulants. Els gitanos demanen almoina. Els carros tirats per cavalls transporten mercaderies. Els edificis decrèpits i les fàbriques abandonades guarden milers d’històries tristes i els cotxes desmanegats recorden que som a l’est de la UE.

Els habitants de Rava – Ruska ja poden creuar la frontera, però molts ni tan sols tenen diners per arribar a la propera ciutat polonesa de Tomaszów Lubelski a comprar carn, embotits o dolços.

De tornada a Polònia, al bar Marquize, un grup d’ucraïnesos recuperen les forces abans d’omplir les furgonetes de productes per revendre al seu país. La pobresa no coneix fronteres, ni càmeres de vigilància, ni patrulles policials.