El sol fet de ser immigrant il·legal, sense papers, és ja un delicte a Itàlia. Silvio Berlusconi ha fet cas del seu ministre de l’Interior, Giorgio Marconi, un destacat dirigent de la Lliga Nord, i ha decretat que entri en vigència el “paquet de seguretat” que converteix en delinqüents els qui no puguin acreditar documentalment la seva permanència al país.

ÉS UNA NOTÍCIA QUE M’ENTRISTEIX pensant en tants centenars de milers de persones que fugiren de la seva terra per trobar horitzons vitals més dignes i ara seran perseguits i foragitats perquè no tenen papers, són estranys i aliens en un país en què han fet feines com asfaltar carrers, cuidar la gent gran, arrossegar fusta dels boscos, fer de cambrers i altres feines de l’hostaleria. Han fet el que ningú volia fer.

EL REBUIG DE L’OPOSICIÓ, dels sindicats, de l’Església, del president de la República, l’excomunista Giorgio Napolitano, i de tanta gent que considera aquesta llei impròpia d’un país civilitzat, no ha fet canviar el parer d’un primer ministre i d’un govern que s’atansen perillosament al populisme que s’amaga sota el control de la majoria de mitjans de comunicació.

QUE ITÀLIA PENALITZI ELS IMMIGRANTS és desconèixer la seva pròpia història. Qualsevol que hagi donat voltes pel món ha vist que hi ha italians per tot arreu. A Nova York i a Buenos Aires, a molts racons de l’Àfrica i d’Amèrica, a Austràlia i al Pròxim Orient, hi ha petjades italianes que perduren en el temps. L’italià ha viatjat sempre i ha buscat nous indrets per guanyar – se la vida sense perdre la marca inconfusible de la seva identitat i procedència.

LA LLEI, PERÒ, TÉ UNA EXCEPCIÓ vergonyosa. No s’aplicarà a tots aquells immigrants – es calcula que són uns 300.000 – que tenen cura de gent gran i malalts i que treballen al servei de milers de famílies italianes. Seran immediatament regularitzats si paguen les quotes pendents a la Seguretat Social, que ingressarà més de mil milions d’euros.

EL “PAQUET DE SEGURETAT” PREVEU altres mesures, com ara patrulles de vigilants pels carrers per garantir l’ordre. En alguns indrets del país ja operen des del mes de novembre. Deixar la seguretat en mans de patrulles cíviques és fomentar el descontrol de les ciutats, que dependran del caprici de voluntaris que actuaran sota les instruccions dels alcaldes, però al marge de la llei general.

EN ELS TEMPS D’EUFÒRIA ECONÒMICA recent, més de dos milions d’immigrants arribaren a Itàlia i, en nombres semblants, a altres països europeus per fer el que els autòctons no volien o no podien fer. Ara que hi ha crisi són els primers a rebre els cops d’una política que és la màxima expressió de la deshumanització. Confio que aquest corrent que s’ha encetat a Itàlia i que té molts partidaris en gairebé tots els països de la Unió Europea a l’hora de votar no s’estengui per tot el continent. Seria deplorable.

ÉS CERT QUE L’ALLAU DE NOUVINGUTS ha estat excessiva en els últims quinze anys. Els països fronterers amb aquestes societats pobres i miserables no han pogut o no han sabut controlar l’entrada massiva d’immigrants. Però si estan aquí, si han treballat en el que nosaltres no volíem treballar, no se’ls pot fer fora perquè les vaques magres hagin arribat. Hi ha d’haver solucions més intel·ligents que pensin en la dignitat de tota persona, vingui d’on vingui, cregui el que cregui i pensi el que pensi, sempre que compleixi els seus deures com qualsevol dels que estem aquí, per tal que pugui gaudir també de tots els drets.

EL MÓN S’ESTÀ MOVENT A UNA VELOCITAT que no té precedents. Es calcula en més de 200 milions de persones les que han fugit dels seus països cercant una vida més digna. Han caigut les fronteres econòmiques, les polítiques i, molt especialment, han caigut les fronteres del coneixement i de la informació. Però les fronteres per a les persones continuen tancades o, si més no, molt controlades.

TOTS SOM CONSEQÜÈNCIA d’encreuaments humans anteriors. La demògrafa Anna Cabré diu que als segles XVI i XVII hi havia molts indrets de Catalunya on la meitat dels seus habitants havien nascut a França. El meu cognom és un exemple encara anterior. Diu Cabré que sense la immigració dels últims 150 anys, Catalunya tindria avui dos milions i mig d’habitants.

L’ARRIBADA DE GENT NOVA és inevitable. Ho ha estat sempre. Per raons econòmiques, polítiques, religioses i socials. Els Pirineus han estat muntanyes de pas, d’un costat a l’altre, moltes vegades en el curs de la història. Intel·lectuals, treballadors, artistes i dissidents han creuat els passos pirinencs naturals per fugir de la persecució o bé per cercar noves formes de vida. Els països i les nacions evolucionen, no son fotos fixes.

IRLANDA VA PERDRE LA MEITAT de la població al segle XIX. Estats Units és fruit de la immigració. Tot i que avui hi ha uns dotze milions d’irregulars sense papers, el país no ha fet dels nouvinguts una càrrega, sinó que els ha convertit en un actiu. La figura del president Obama n’és l’exemple més emblemàtic. Per ser japonès, alemany, o francès, encara més israelià, s’ha d’haver nascut en aquests països. Per ser nord – americà simplement s’ha de viure allí el temps que marquin les lleis.

ELS IMMIGRANTS NO VÉNEN per caprici ni per ganes. Arriben perquè els ha expulsat la misèria, la pobresa, la gana i la ignorància. També la inestabilitat política i social dels seus llocs de procedència, on la corrupció i la falta de llibertats endèmiques fan impossible el progrés.

A VEGADES NO PUC EVITAR FER comparances amb els segles III i IV de la nostra era. Roma havia arribat a la cúspide de la seva glòria, el seu domini abastava d’Orient a Occident, construïa 60.000 quilòmetres de camins empedregats, les calçades que han perdurat fins avui en alguns trams, des de Síria fins a la Bètica, des d’Anglaterra fins a Romania. Era una civilització que es recreava excessivament en la seva comoditat, no tenia soldats propis i no es podia defensar dels bàrbars que l’envoltaven. Sempre és interessant la lectura de les Meditacions de l’emperador Marc Aureli, escrites en una tenda militar als afores de Viena, en què prediu el que passarà un segle més tard.

ELS BÀRBARS VENIEN AMB intencions de domini, militaritzats, i per destruir l’Imperi Romà. Avui, els que arriben ho fan per necessitats econòmiques, pel desgavell que hi ha en els seus països d’origen. Els nouvinguts poden ser una càrrega feixuga en temps de crisi. Però la majoria porten saba nova, nova cultura de l’esforç, de fer front a l’adversitat, del treball dur, de l’estalvi i de la responsabilitat.

EL PROBLEMA ÉS QUAN EN UNA societat com l’europea l’arribada és tan sobtada i tan nombrosa. S’han d’establir quotes i vigilar les fronteres. Però mai caure en la temptació de la xenofòbia i el racisme.

UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ. Europa està envellida. Aquesta és l’arrel del problema. Sense joventut suficient no hi ha futur.