Qui ens empeny a l'abisme?

Avui, Isabel-Clara Simó / Escriptora, 05-08-2009

Estem perdent pistonada en tots els fronts essencials: el productiu, el financer, el polític i el lingüístic. Alhora, l’independentisme augmenta, no sé si perquè ens hem emprenyat o perquè ens han empès al buit i estem fent moviments compensatoris per recuperar l’equilibri. El que sí que sé és que aquest augment no prové de programes autòctons o de decisions intel·ligents.

El nostre declivi però és inexorable, donat que creix cada any. Amb discursos satisfactoris o amb exaltacions patriòtiques no farem bullir l’olla. Per què aquest declivi, que no fa cas dels nostres cors delerosos de llibertat? Faríem mal fet si pensàvem que ens han dissolt la societat a cops d’immigració, com aquell que desfà sucre en un got d’aigua fins a saturar – la, perquè no estem en conflicte amb els immigrats. Com tampoc podem dir que, com alguns Estats europeus, ens fa mal l’anglès: l’anglès no fa retrocedir el català, ja que no hi està en conflicte, ni pretén substituir – lo. Per què, doncs, retrocedim i som ara mateix al caire de l’abisme? Qui ens empeny sense pietat? Els espanyols? El govern espanyol? Si ho mirem sense prejudicis, hi ha motius perquè els catalans odiïn Espanya, però cap ni un perquè els espanyols odiïn Catalunya. I en canvi, l’odi és unidireccional, de ponent ençà. Espanya és un país inquietant, que es mou entre atavismes taurins i homologacions europees, ple d’interrogants: per què la corrupció valenciana queda impune havent – hi a Madrid un govern socialista? Per què no hi ha diferències ideològiques entre les televisions públiques i les privades? Per què Patxi López té més ETA, quan s’havia omplert la boca de culpabilitzar el PNB, i ningú no l’hi retreu?

Però el que ens importa és per què retrocedim. I quin paper hi juga l’espanyolisme català, que és discret però d’un poder esfereïdor. I que quedi clar que no em refereixo als candorosos xicots de Ciutadans, que no han aguantat ni un parell d’envestides, ni als grupets neofeixistes que no saben muntar ni una manifestació numèricament decent. Em refereixo a això que abans en dèiem quintacolumnistes. Que tenen un poder equivalent a moltes quilotones de míssils terra – terra.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)