L’Alba és una model publicitària que utilitza l’eflornitina com a producte cosmètic. I la Bianca necessita aquest mateix medicament per salvar – se de la malaltia del son. Però la Bianca, a diferència de l’Alba, viu en un país africà i té moltes dificultats per trobar la medecina. Aquesta història paral·lela, que apareix a la pel·lícula Invisibles, pretén denunciar la situació de moltes persones que pateixen les malalties oblidades.

Hi ha malalties com la de Chagas, la del son o la malària, que són exclusives dels països del Sud. “Com que són malalties de la gent pobra i no ens afecten, ningú se’n preocupa”, lamenta Mercè Claret, tècnica de salut de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

“El problema principal és que no es dediquen recursos a investigar i desenvolupar tractaments”, afirma Eduard Solé, responsable de projectes de Farmacèutics Mundi. Per exemple, la malària tractada a temps no és una malaltia greu. Però la gent mor a l’Àfrica perquè es torna a infectar molts cops i no tenen cap tractament a l’abast.

“El motiu d’aquesta diferència és que les indústries farmacèutiques es guien per criteris de rendibilitat, és a dir, investiguen i desenvolupen medicaments per a la gent que els pot comprar”, explica Solé. Així s’entén que només el 0,2% de la investigació farmacèutica es dediqui a les malalties que causen una quarta part de les morts del món, segons l’ONG No Gracias.

Un exemple és el de la tuberculosi, que afecta principalment els pulmons. La tuberculosi està gairebé eradicada als països desenvolupats, però als més pobres segueix causant 2 milions de morts anuals. O la meningitis, que té una forta incidència en els països de l’Àfrica subsahariana, que és el territori més castigat per aquestes malalties.

Però hi ha altres casos en què les malalties sí que són globals, tot i que els nivells d’incidència són molt diferents. El problema en aquests casos és que els tractaments que existeixen són gairebé exclusius per als països del primer món, i això fa que a l’any morin fins a 15 milions de persones per malalties que es poden tractar. “S’han desenvolupat tractaments per a la sida perquè afecta Occident”, comenta Xavier Vallés. “Però tot i així, el 90% de les persones portadores del virus no tenen accés al seu tractament perquè no el poden pagar”, conclou.

Denunciar la situació

Per això Vallés no vol parlar d’oblit, sinó de negligència, ja que el problema no és que no hi hagi consciència de les malalties sinó que no interessen. Organitzacions com Medicus Mundi, Farmacèutics Mundi o Metges Sense Fronteres treballen per denunciar aquesta situació i atendre els malalts. Aquesta és també una prioritat de l’àrea de salut de l’ACCD.

L’agència catalana subvenciona el CRESIB, un centre d’investigació en salut global de Barcelona. El CRESIB té una àrea concreta sobre la malaltia de Chagas, que només és present a Llatinoamèrica. “El problema d’aquesta malaltia és que hi ha pocs tractaments i que són molt antics i tòxics”, diu María Jesús Pinazo, membre del CRESIB. El centre col·labora amb la investigació de nous tractaments i comprova l’efectivitat dels ja existents.

Una de les iniciatives més exitoses al voltant de les malalties oblidades ha estat la Campanya per a l’Eradicació de la Pòlio – una malaltia contagiosa que afecta principalment el sistema nerviós en nens – , iniciada pel Rotary Club l’any 1989. “Dels 125 països que eren endèmics quan vam començar les campanyes de vacunació massiva, ara només en queden 4”, afirma Xavier Mateu, governador del Rotary Club.

Però tot i els esforços que es fan, “costa molt avançar perquè la investigació sempre queda arraconada, ja que no ven suficient”, lamenta Pinazo. Actualment s’estan plantejant alternatives que deslliguin la investigació farmacèutica dels seus beneficis. Una solució seria que l’OMS o institucions privades donessin diners a qui investigui les malalties. Segons Claret, també se les hauria d’incloure en les polítiques públiques de salut. Però de moment no s’ha pres cap decisió concreta, ja que és un problema que exigeix solucions a escala global.

La deficiència sanitària i la pobresa són conseqüència una de l’altra, i el panorama global sanitari és una mostra de la polarització que amenaça el món del segle XXI, on la diferència entre la població més rica i la més pobra és cada vegada més gran. “Atendre totes aquestes malalties oblidades no és només un problema d’investigació”, apunta Vallés, sinó que cal promoure i contribuir al desenvolupament econòmic i social dels països en vies de desenvolupament.