JORDI BARÓ – Tarragona
ls immigrants tenen des de fa uns E mesos una nova eina a l´abast per sortir de l´atur. Un grup s´ha organitzat com una cooperativa per buscar solucions en plena crisi. Com una empresa de treball temporal, però sense perseguir beneficis. En Faber, que des de principis d´any no treballa, hi ha fet cap pel boca-orella. “Estava al sector de la construcció i també havia portat una furgoneta de paqueteria instantània”, contesta aquest jove de Colòmbia, preocupat perquè només té dret a cobrar durant un temps una ajuda per fer-se càrrec del seu fill. El seu currículum i el d´un amic descansen amb el prop d´un centenar que han reunit en el temps que porten funcionant. “No estem constituïtslegalment, perquè no tenim recursos per afrontar les despeses que comporta el notari i el gestor. A canvi, la inscripció de moment es gratuïta”,diu Jon Jario, portaveu del grup, un autònom a qui la recessió s´ha emportat per davant bona part de la feina de neteges i abrillantats. “Les màquines me les guarda ara un company que té un xalet, perquè no tinc diners per pagar un magatzem”, confessa.

Els impulsors de la cooperativa, que es reuneix al local de l´Associació Tàrraco de Minusvàlids, tenen les antenes posades per qualsevol feina que pugui sorgir però també volen que l´espai serveixi per intercanviar coneixements.

“Cooperativa és cooperar. Units som més”, diu en Jon conscient que cal conèixer més d´un ofici per tenir més possibilitats de treballar. Pretenen contrarestar que molts immigrants en situació irregular no tenen dret als cursos públics de formació i també integrar les dones al mercat laboral. “Hem d´apartar-les de les feines domèstiques i donar-los algun aprenentatge”, diu en Rafael preocupat perquè moltes es queden a casa a càrrec de la família, fins i tot sent solteres.

“Els immigrants són els més vulnerables. S´ha notat un increment de la gent que estava normalitzada i ara busca feina”, explica Isabel Iturrieta, secretària de l´Associació Diversitat Integral d´Immigració, que col · labora en la iniciativa. L´Esteban, de Xile, ha notat el canvi. “Quan vaig arribar, treballava de vuit a vuit, sense cap problema”.

Això era fa tres anys i, de l´última feina en un bar de Tarragona, ja en fa algun temps. Per en Marcos, d´aquí a sis mesos s´acaba l´atur i hauran passat dos anys durant els quals no ha trobat un lloc on col · locar-se al sector de la construcció.

A la taula on es reuneixen, es confonen impulsors i associats. “Nosaltres tampoc tenim feina estable”, exclama en Rafael, que esporàdicament té oportunitats de fer reformes. De tant en tant, dels pocs bitllets de 50 euros que algun dels integrants assegura que es posa a la butxaca, en deixa un sobre la taula per pagar tràmits, transports i fotocòpies.