JORDI BARÓ – Tarragona
L´últim adéu a la classe ha fet saltar les llàgrimes i, de camí cap a casa, les amigues de l´Íngrid formen un cercle al seu voltant fent creure que poden posposar el comiat. El germà petit José Andrés, aferrat a la mà de la mare, distreu la nostàlgia quan veu els gronxadors on aturar-se. Els fils que mantenien dempeus aquesta família de Bolívia s´han trencat i han precipitat el retorn. Sense feina, ni per hores en l´economia submergida, el dia a dia de la Sonia Robles, vídua dues vegades i amb tres fills més al seu país, s´havia anat complicant fins a l´extrem de necessitar ajuda per menjar i vestir-se. Ara l´inunda una sensació de fracàs. “No he fet res”, diu amb els ulls banyats de llàgrimes quan pensa en els quatre anys que ha viscut a Reus.

Aquesta família s´ha acollit al programa de retorn voluntari del govern de l´estat per persones en situació de precarietat. Els cobreix el cost del bitllet i, per cadascú, 50 euros pel viatge i un màxim de 400 per reinstal · lar-se al seu país. L´ajuda l´ha tramitada l´ajuntament de Reus a través de l´Organització Internacional per les Migracions (OIM), una organització sense ànim de lucre, però les vies per sol · licitar-la són diverses.

Més retorn humanitari.
Les entitats consultades per La Vanguardia han notat com els casos d´aquest tipus s´han incrementat. Creu Roja n´ha gestionat 15 a la demarcació en els primers mesos del 2009, ja siguin individuals o de famílies. L´habitual eren menys de la meitat a l´any. Càritas ha comptat a la diòcesi 10 persones i 41 famílies en aquesta situació des de finals de l´any passat. “Abans de la crisi no n´havíem tramitat mai cap”, diu Imma Solé, de la Comissió de Migració de l´entitat. Tant en un exemple com en l´altre, una part de les peticions estan pendents que l´administració les resolgui, i s´ha notat com ha augmentat el temps d´espera. “Dos o tres mesos no els treu ningú, i és molt en aquests casos”, afegeix. Alguns immigrants desisteixen i se´n van pel seu compte. Segons Càritas, els qui volen retornar solen ser llatinoamericans que no tenen feina i o bé estan en situació irregular o bé no han cotitzat prou per cobrar l´atur. S´hi afegeix sovint la càrrega d´una hipoteca, lloguers impagats o no tenir el suport de la xarxa familiar. “Han vingut i han estat en una situació de vulnerabilitat constant. Són els primers que paguen els plats trencats”, reflexiona Eduard Martín, coordinador del Departament d´Immigració de Creu Roja a Tarragona. “Si abans buscar-se la vida era difícil, ara més”.

És el cas de la Sonia, per qui els inicis van ser més esperançadors. Cuidava persones grans, guanyava prou per mantenir-se, i va poder portar els fills de Bolívia. “Pagava 250 euros per una habitació però vaig haver d´anar baixant de nivell”. La falta de feina ha complicat poder pagar el crèdit pel terreny que té al seu país. “Me´l volien prendre i em demanen que hi vagi”, diu.

Frens a la tornada. Malgrat que els casos d´aquest tipus han augmentat, continuen sent l´última opció. Càritas apunta que les famílies amb nens escolaritzats són especialment reticents. “Crisi per crisi es queden aquí, on tenen l´educació i la sanitat”, diu Imma Solé. El president del Centro Latinoamericano de Reus, Carlos Iaquinandi, recorda que molts van fugir d´economies precàries. I apunta: “N´hi ha que han quedat atrapats amb les hipoteques i ara no poden desprendre´s del pis, ni tan sols entregant-lo, perquè la diferència entre el preu de compra i l´hipotètic de venda els deixa encara amb deute”. Des dels col · lectius d´immigrants, es recomana que qui té opcions de tornar amb garanties, no ho retardi. “Si veuen que hi ha alguna possibilitat, han de marxar ara que tenen diners”, diu Fátima Peña, presidenta de l´Associació Boliviana per la Integració, el Desenvolupament i la Cultura, amb seu a la capital del Baix Camp.

Primers resultats d´una nova modalitat. Una seixantena de treballadors immigrants de la demarcació han demanat acollir-se al nou pla de retorn que el Ministeri de Treball va posar en marxa al novembre. No tenen feina, però sí dret a l´atur, que cobraran de forma acumulada i anticipada a canvi de no tornar fins al cap de tres anys. “Aquesta ajuda no neix perquè duri un o dos anys, sinó amb la idea que els que han estat cotitzant, si ells volen no perdin l´arrelament amb el seu país”, diu Carlos Miranda, cap de la Dependència de Treball de la Subdelegació del Govern de l´estat a Tarragona.

La mesura està oberta a immigrants de vint nacionalitats, però també l´han sol · licitada sobretot els de païsossud-americans. “Tenien un projecte d´assentament molt més ferm”, diu el professor de sociologia de la URV, Jordi Moreras, qui explica que havien arribat més tard, fent una aposta arriscada per portar tota la família i accedir a hipoteques. Ho compara amb els marroquins, amb més flexibilitat per la proximitat geogràfica.

Menys arribades. L´atur no només ha forçat al retorn, sinó que ha fet caure les contractacions en origen. El catàleg d´ocupació de difícil cobertura, que regula les feines que no es poden cobrir amb professionals del país, ha quedat reduïtals metges. El canvi de tendència es nota a partir de maig de l´any passat i les previsions per aquest 2009 apunten a una baixada del 85% en els permisos de treball. Una situació similar es viu amb els reagrupaments, que es poden reduir a la meitat. “La situació econòmica mundial no permet fer moviments de família”, afegeix el responsable de Treball. On es nota un lleuger augment és en les sol · licituds d´arrelaments, que permeten regularitzar la situació a alguns immigrants irregulars o contractats en origen que no van poder renovar el permís de treball.

La Sonia tampoc ha pogut jugar aquesta carta i un vol l´ha retrobat amb la resta de família. “A Bolívia es guanya només per menjar”, reconeix. I, des de casa dels pares i amb algun coneixement de cuina i pastisseria, busca feina.

• Castigats per l´atur
• Caiguda dels permisos de treball
• Col·lectius vulnerables

Castigats per l´atur

Una de cada quatre persones a l´atur a Tarragona és estrangera. El director del Servei d´Ocupació de Catalunya a Tarragona, Ramon Inglés, descriu les característiques d´aquest grup. És més elevat el percentatge que prové de la construcció que en la resta, també són més abundants les persones que feien un treball no qualificat i en la meitat dels casos es tracta d´una desocupació recent, de l´entorn de sis mesos. “Són treballadors amb els mateixos drets que un altre, per tant no hi ha programes específics pels immigrants”, explica. Des de Comissions Obreres a Tarragona, insisteixen en el risc que molts estrangers no puguin renovar el permís de treball perquè no hagin cotitzat el mínim obligatori i això els aboqui a l´economia submergida. “Demanem flexibilitat”, diu el secretari general, Jaume Pros. El seu homòleg a UGT, Jordi Salvador, explica que algunes empreses s´aprofiten de la precarietat dels immigrants per rebaixar drets i fer-los treballar per sota de les condicions de conveni. “Això provoca tensió entre els propis treballadors”. I afegeix: “És la misèria contra la pobresa”. El professor de sociologia de la URV, Jordi Moreras, hi aporta la perspectiva històrica. “Sempre hi ha hagut moments que la mà d´obra ha estat requerida i després expulsada, o bé se li ha suggerit que no era necessària la seva presència”, conclou.

LES DADES

Caiguda dels permisos de treball

La caiguda de la demanda de mà d´obra s´ha fet notar en els permisos de treball. S´ha passat dels 9.896 del 2006, i els 9.920 del 2007, als 5.121 de l´any passat. Però res comparat amb el descens d´enguany, ja que fins a abril només se n´havien concedit 248. El mateix passa amb els reagrupaments familiars, que passen dels 6.135 del 2006 i els 4.745 del 2008, als 916 d´enguany (també de gener a abril).