El dia 21 de juny el senyor Gonzalo Baratech va publicar al suplement A més a més un article titulat “La pèrdua de CLAVED”. Quan ho vam saber, vam pensar que seria de reconeixement als seus 70 anys. Però el tema eren les pèrdues del darrer exercici i les mesures que s’havien pres. I acabava fent – li dir a l’auditor que, tot i les mesures, ell no creu que l’empresa pugui continuar. És una llàstima.

És cert que hem tingut pèrdues però són el primers resultats negatius dels darrers 10 anys. Els resultats positius acumulats ens donen prou solidesa per encarar el futur. En canvi no és cert que l’auditor qüestioni que l’empresa pugui continuar, com assegura l’article. L’auditor el que diu és que cal que totes les mesures plantejades per l’empresa es duguin a terme perquè això en garantirà la continuïtat.

Les mesures s’estan executant i l’empresa està en disposició de superar una situació de crisi que no només ens afecta a nosaltres. No demanem ni hem demanat mai cap ajuda addicional però sí que, des de la modèstia, ens permetem de reclamar als mitjans de comunicació la responsabilitat que ara cal. La publicació d’articles com el que ha sofert CLAVED, lluny de facilitar – li les coses, les hi poden complicar. Les empreses són bàsicament persones: la seva vida i el seu drama . Nosaltres ja fa 70 anys que hem apostat per la vida i volem continuar fent – ho.

Xavier Janue Miret

Lliçà de Vall

Benvolgut Baltasar. En vida vas ser prou tossut per demostrar el que per a molts és imposible: que el talent, quan existeix, s’obre pas arreu. Només tu podies entrevistar Verdaguer amb passió i realisme cent anys després de la seva mort. Només tu podies tenir un duel amb Lluís Homar, i sense ser actor semblar que ho fossis. Només tu podies convèncer els encarcarats directius de la nostra perquè et deixessin fer – ho. Només tu podies fer – nos sentir intel·ligents tot mirant la tele. Només tu podies fer de la literatura televisió, i de la televisió poesia. Veient recitar el Sum vermis a Homar, entelats els ulls per l’emoció d’alguna llàgrima, vaig sentir que una llum especial s’havia apagat. Si aquí vas aconseguir l’impossible, què no faràs ara, passejant i xerrant amb l’autèntic Verdaguer, amb Pla, amb Brossa, amb Terenci, amb Rubianes… Potser algun dia trobarem la manera que ens facis arribar les teves, a partir d’ara, Entrevistes possibles. No crec que sigui més difícil d’aconseguir que fer possibles els trenta meravellosos minuts de televisió que va oferir TV3 dimecres a la nit. Gràcies i descansa en pau.

Xevi Comas i Moret

Olot

M’agradaria que algú de la fundació Vicente Ferrer em pogués resoldre un dubte: per què la llengua catalana (la pròpia i en la situació de més feblesa a Catalunya) és obviada al seu lloc web?

Albert Poblet

Barcelona

Arran d’una informació publicada dilluns passat en què es posava en qüestió la continuïtat dels espectacles de titelles al Tibidabo,

la direcció del parc d’atraccions voldria aportar la informació següent:

D’ençà que a mitjans dels anys 50 es van començar a organitzar espectacles de manera estable al Tibidabo, els titelles hi han tingut una presència habitual, encara que no constant. Les reformes dutes a terme al parc d’atraccions a finals dels anys 80 – llavors gestionat per una empresa privada – van esborrar gairebé tot rastre de les instal·lacions dedicades al teatre d’objectes fins que en la segona meitat dels anys noranta es va habilitar un espai per acollir espectacles de titelles, considerat precari pels artistes que hi treballen.

En l’actualitat, en el context del projecte municipal de parc d’atraccions, s’està tirant endavant la construcció d’una instal·lació específica per a la pràctica del teatre d’objectes que incorpora totes les necessitats d’aquesta art parateatral.

Temporalment, durant la construcció d’aquest nou teatre – l’únic de la ciutat específicament concebut i dedicat a aquesta disciplina artística – es duen a terme petites representacions de titelles al Museu d’Autòmats. El projecte del teatre, encarregat a finals del 2008, és de l’arquitecte Josep Miàs, premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura 2007, té un pressupost aproximat de 350.000 euros i la data d’acabament de les obres està prevista per a l’octubre.

Ramon Ferreiro

Cap de premsa de BSM

La darrera trucada de màrqueting telefònic ja ha fet vessar el vas. Després de les típiques preguntes en castellà de si tinc o deixo de tenir internet i les meves corresponents preguntes com a resposta expressades en català (no tinc per costum respondre qüestions de casa a desconeguts), la noia em demana si puc parlar en castellà, a la qual cosa em nego, ja que és ella qui em truca a casa meva. Aleshores em diu que sóc un racista, que em denunciarà per insultar – la i que la conversa està gravada, aspecte del qual en cap moment he estat informat prèviament. Crec que està fora de tota mesura titllar – me de racista pel simple fet de no voler parlar a casa meva una llengua que m’és totalment aliena.

Miquel Noguera

Terrassa