Al món hi ha un nou tipus de viatgers que no tenen res a veure amb el turisme. Són els emigrants climàtics, les persones obligades a desplaçar – se pel canvi climàtic i la degradació del medi ambient. No és un conflicte local, sinó un fenomen global, que certament canviarà el món. L’Organització Internacional per a les Migracions estima que hi pot haver 200 milions d’emigrants climàtics el 2050. D’altres fonts situen la xifra en més de 700 milions de persones.

Si el canvi climàtic i la degradació de l’entorn natural continuen al ritme actual, aquestes migracions seran difícils d’ignorar. Només un augment d’un metre del nivell del mar podria desplaçar 24 milions de persones de les ribes dels rius Ganges, Brahmaputra, Irauadi, Mekong, Iang – Tsé i Groc, a l’Àsia Central i Oriental, on viu una quarta part de la humanitat.

A l’est de l’Àfrica, la disminució del cicle de sequeres (que abans era cada vuit anys i ara és cada tres) ja ha desertitzat grans territoris, eliminat els conreus i el bestiar i desplaçat la població de regions senceres, com ara el nord de Kènia. La fusió de les glaceres de l’Himàlaia, que provocarà erosions i inundacions, farà pujar el preu de l’arròs i d’altres matèries de primera necessitat i exacerbarà tots els conflictes ètnics, tribals o estatals de la zona.

L’escala dels desplaçaments de població motivats pel canvi climàtic i la degradació ambiental és previsiblement tan gran que planteja qüestions difícils de respondre. La definició habitual de refugiats queda obsoleta. Tot indica que els ecomigrants seran pobres sensepapers, refusats a tot arreu i difícils de rescatar ni amb una enèrgica acció internacional.