SUPORT · Diverses entitats ajuden els infants en risc d’exclusió social, mitjançant activitats, tallers i reforç escolar COL·LABORAR · L’Obra Social de La Caixa vehicula a través de centres oberts part de les subvencions per superar la pobresa infantil PRIORITATS · Hi ha ajudes per comprar bolquers i aliments

“Els nens són molt feliços de venir al centre, ja que és un espai on s’obliden dels seus problemes, aprenen coses, s’ho passen bé i són estimats. Per tant, és genial”. Això és el que explica Cristina Navarro, educadora social del centre obert de la Llumeneta, al barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’una de les entitats que intenta donar resposta a les necessitats de les famílies amb pocs recursos, a través d’activitats, reforç escolar o sortides especialment dirigides als infants.

Amb la intenció d’ajudar entitats com la Llumeneta, l’Obra Social de La Caixa va posar en marxa, al juny del 2007, CaixaProinfància, un programa de superació de la pobresa infantil dirigit a nens d’entre 0 i 16 anys en risc d’exclusió social. La iniciativa pretén que, malgrat les dificultats, aquests infants puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta. Fins al febrer passat, a Barcelona i l’àrea metropolitana més de 26.000 nens i nenes que formen part de 15.000 famílies van beneficiar – se de CaixaProinfància, amb una inversió de 16 milions d’euros.

El programa es fa realitat a Barcelona a través d’entitats col·laboradores com el Casal dels Infants del Raval, Càritas o Save the Children. A més, també destinen ajuts a fundacions com Joan Salvador Gavina, el primer centre obert de Catalunya, que va obrir les portes al barri del Raval ara fa trenta anys. “Hem traduït aquestes ajudes amb els xecs d’alimentació infantil o equipament i a través del centre obert, reforç escolar, campaments i colònies”, explica Anna Puig, treballadora social de la fundació. “Aquests talons acostumen a ser de cent euros. Els sol·licitem a La Caixa per a les famílies que ho necessiten per comprar roba, ulleres o aliments en un dels establiments col·laboradors”.

Per beneficiar – se d’aquesta ajuda, cal que abans es faci un seguiment intens de cada cas. “Sempre treballem amb famílies que hem entrevistat prèviament. També han de complir una sèrie de requisits que determina l’entitat financera, com ara els ingressos”, puntualitza Puig. A més de pocs recursos econòmics, són persones amb una certa desestructuració a molts nivells. “Les famílies que atenem presenten característiques bastant crues, com ara manca de feina i de xarxes socials, són nouvinguts…”, assegura Navarro, que afegeix que el centre on treballa a l’Hospitalet acull un 80% d’immigrants. Malgrat les dificultats, les famílies “veuen bé” la tasca del centre: “Si els seus fills milloren perquè poden assistir al reforç escolar o als tallers, els pares també ho fan. L’activitat és el mitjà per arribar als objectius proposats”.

Els centres oberts treballen conjuntament amb els professionals dels serveis socials, escoles, centres d’atenció primària i qualsevol agent educatiu que, si detecta algun infant en risc d’exclusió social que necessiti el suport del centre, s’hi posa en contacte. Tot i la situació econòmica actual, Puig explica que no s’han trobat un augment considerable de casos per atendre, ja que moltes de les famílies que van al centre ja estaven en una situació d’inestabilitat laboral i, per tant, ja els atenien abans de la crisi. A més, “les places són limitades i seguim uns criteris de selecció molt acotats, tot i que ens agradaria poder atendre a tothom”, assegura. “Aquest programa d’ajudes ens ha permès beneficiar molts infants – es lamenta la treballadora social de Joan Salvador Gavina – . No sé com ho farem quan s’acabi, d’aquí dos anys”.

A través de Càritas és com Fátima Cherkeoui, de 35 anys i que en fa cinc va arribar al Raval procedent del Marroc, s’ha pogut acollir als ajuts de Proinfància. Ella es prepara per treballar en una guarderia i poder millorar els ingressos de la família. Mentrestant, s’ho fan com poden amb la pensió del marit, que ja està jubilat. L’Omar té quatre anys i en Sasraoui, dos. Els ajuts li han servit per comprar bolquers, menjar i productes d’higiene per a les criatures. Si tot va bé i troba feina, confia que els nens es podran quedar en un centre obert per fer amics i aprendre.