RECESSIÓ · La nova Eurocambra discutirà la supervisió dels bancs i haurà de liderar la lluita contra el canvi climàtic IMMIGRACIÓ · La mobilitat de metges i malalts, els drets laborals, els sensepapers i l’ampliació de la UE centraran part de la legislatura

El campi qui pugui amb què els governs europeus han reaccionat a la tempesta financera, sense coordinar els plans multimilionaris de rescat i estímul i amb una Comissió Europea que s’ha limitat a dir a tot que sí, ha fet trontollar el mercat comú i la lliure circulació de treballadors. La crisi ha aixecat una onada de proteccionisme econòmic amb tics xenòfobs, com la salvatge vaga britànica contra la contractació d’estrangers, l’amenaça de Nicolas Sarkozy de no ajudar la indústria francesa de l’automòbil si deslocalitza fàbriques a la República Txeca, o l’intent d’Angela Merkel d’afrontar la crisi d’Opel com si fos un afer només alemany, sense preocupar – se pels treballadors de les plantes de la resta de la UE.

La nova Eurocambra, reforçada si el Tractat de Lisboa entra en vigor l’any que ve, haurà de posar ordre i assegurar – se que la UE vigila de prop els bancs, aprovant noves normatives sobre els requisits de capital i la supervisió de les institucions financeres, els salaris dels executius o el control del Banc Central Europeu. La inestable presidència de torn txeca ha fet evident la urgència que els Vint – i – set es dotin d’un president fix però també d’un govern econòmic que Sarkozy s’ha atrevit a reivindicar en veu alta.

Però la cancellera alemanya, incòmoda amb l’excessiu protagonisme del president francès, i el premier luxemburguès, Jean – Claude Juncker, que s’aferra a la seva cadira de president de l’Eurogrup, li han parat els peus.

Els nous eurodiputats hauran de mantenir el lideratge europeu en la lluita contra el canvi climàtic i les emissions de CO2 per sumar Obama a un acord post – Kyoto aquest desembre a Copenhaguen. I podrien tirar endavant una llei que des del 2018 obligui els edificis de nova construcció a produir la mateixa energia que consumeixin.

El que sembla poc probable, però, és que els eurodiputats es plantin davant el govern francès, tanquin la seu de l’Eurocambra a Estrasburg i deixin de contaminar 20.000 tones de CO2 l’any, en la seva processó mensual absurda des de Brussel·les.

També debatran les normes comunes que han de garantir la seguretat de les centrals nuclears i millorar la gestió dels residus en un moment en què la crisi i l’escalfament global estan obligant molts socis a replantejar – se el seu Nuclear, no gràcies.

La mobilitat dels metges i dels malalts, el combat contra la immigració irregular i els drets dels treballadors també centraran bona part de la legislatura que ara comença. Els Vint – i – set podrien tornar a dur la setmana laboral de 65 hores a l’Eurocambra, per intentar aprovar – la quan els eurodiputats vegin lluny els comicis, i Estrasburg podria aprovar allargar la baixa per maternitat de 14 a 20 setmanes cobrant el 85% del salari. També han quedat en punt mort les futures ampliacions de la UE. França i Alemanya paralitzen l’admissió de nous socis, per la recessió que ofega mig Europa – especialment cruel a l’Est – , i el bloqueig del Tractat de Lisboa, i ja només Croàcia, que té un peu a dins, i potser Islàndia, que en fallida truca a la porta, podrien colar – se al club. Les candidates Macedònia i Turquia, com Albània, Montenegro i Sèrbia, afronten una espera que podria ser eterna.

Els reptes que el convergent Ramon Tremosa s’ha fixat per a aquesta legislatura són aconseguir el reconeixement oficial del català, el corredor mediterrani de transport ferroviari de mercaderies i el desplegament total del canal Segarra – Garrigues.

El republicà Oriol Junqueras reivindicarà des d’Estrasburg una “homogeneïtzació dels dèficits fiscals” i que la UE “vetlli i tuteli” el dret a decidir de cada nació i l’oficialitat del català.

Reptes catalans

L’ecosocialista Raül Romeva treballarà per aconseguir allargar el permís de maternitat, una “aproximació a escala europea del salari mínim” i la derogació de la directiva de la vergonya.

Les prioritats de la socialista Maria Badia seran “acabar d’una vegada per totes amb la diferència salarial entre homes i dones per fer la mateixa feina”, augmentar les beques i fons per a educació i innovació i lluitar contra el canvi climàtic i l’estalvi energètic. I el popular Alejo Vidal – Quadras aposta per reformar l’IVA perquè empreses i autònoms només l’hagin de retornar un cop han cobrat la factura i no quan només l’han emès, accelerar la interconnexió elèctrica amb França i mantenir les ajudes directes agrícoles.