INFORMAR · Sis agents d’acollida faciliten l’acomodació dels nouvinguts a la Segarra BARREJA · El 25,5% dels veïns són d’origen immigrant ÈXIT · La llei d’acollida s’inspira en les bones pràctiques de la comarca

Un de cada quatre veïns de la Segarra és nascut a l’estranger. Quatre de cada deu treballadors de la Cooperativa Agrolimentària de Guissona també. La Segarra ha estat tradicionalment una comarca de recepció d’immigració per la necessitat de mà d’obra. Sigui per la necessitat, perquè s’hi han abocat esforços, o perquè s’hi ha posat voluntat, també és una comarca que s’ha avançat a la norma i es pot considerar un exemple, perquè des de ja fa anys disposa d’un eficient servei d’acollida per a la població immigrada coordinat pel consell comarcal.

“La clau perquè funcioni és intentar fer un itinerari d’acollida a mida de cada persona en funció de les seves necessitats”, explica la tècnica en polítiques migratòries del consell comarcal, Noèlia Hurtado. El consell de govern va aprovar dimarts el projecte de llei d’acollida que és pionera a Europa i vol garantir als nouvinguts una formació lingüística, laboral i social sobre el país que han triat per viure – hi.

Hurtado coordina les sis agents d’acollida que treballen a la comarca, bàsicament a Guissona (gairebé 6.700 habitants, 3.000 dels quals són nouvinguts), Cervera (9.586 habitants, 2.233 del quals nouvinguts), Sant Guim de Freixenet (1.138 habitants, dels quals 243 nouvinguts) i Torà (1.403 habitants, dels quals 281 nouvinguts). A la resta de disset municipis la immigració hi té menys pes, però una agent s’hi trasllada quan cal, a petició de l’Ajuntament. El servei d’Atenció al Nouvingut havia atès fins a l’abril 102 persones i les demandes més freqüents són per consultes sobre la normativa d’estrangeria, qüestions laborals, ajudes socials, cursos de català i també, i cada cop més a causa de la crisi, peticions per accedir a cursos de formació laboral.

La seva feina és un termòmetre de la situació de la immigració: “No arriba tanta gent. Sobretot des de finals de l’any passat s’han reduït molt les arribades i per això treballem més amb persones reagrupades”. A la Segarra el primer col·lectiu d’estrangers és el romanès (amb gairebé 1.700 persones), seguit dels ucraïnesos (1.255) i dels marroquins (921), però també destaquen els senegalesos, malians i búlgars.

Fer acollida vol dir bàsicament explicar a qui acaba d’arribar, o bé a qui ja fa un temps que és aquí però es pot dir que pràcticament viu aïllat en el seu nucli familiar, a quins serveis pot acudir i com es viu a la seva nova població. Cada cas és un món: a tot nouvingut li expliquen els passos a seguir per tenir la targeta sanitària i, en el cas de les famílies amb fills, l’obligació de dur – los a l’escola, a més d’informar – los dels drets i deures de qualsevol persona que viu a Catalunya, la legislació d’estrangeria i la importància d’utilitzar el català. El circuit d’atenció s’estructura en sessions d’acollida i de coneixement de l’entorn. “Les necessitats han canviat – admet Hurtado – . Si una persona arriba amb contracte, el que vol és cobrir les seves necessitats bàsiques, però, evidentment, si no té feina, el que necessita amb urgència és trobar – ne”. En temps com ara, amb un mercat laboral amb moltes dificultats, bona part dels usuaris del servei d’acollida reclamen informació sobre possibles cursos de formació i també de llengua catalana.

La tècnica del consell comarcal calcula que el 70% de persones estrangeres que arriben a la Segarra passen pel servei d’acollida. “La resposta acostuma a ser bona, sempre tenint en molt en compte que la prioritat de qualsevol persona és cobrir les primeres necessitats”, diu. La gran majoria són dones d’entre 20 i 55 anys, mentre que les demandes més freqüents són ajudes socials, per manteniment de l’habitatge i formació o cerca de feina.

Natàlia Holnik, nascuda a Bielorússia fa 31 anys, és una de les sis agents d’acollida de la Segarra. Va arribar fa sis anys amb la seva parella i en fa tres que treballa per al consell comarcal. “Vaig començar fent traduccions i després se’m va plantejar la possibilitat de fer aquesta nova feina”, explica. Treballa sobretot amb ucraïnesos: des d’acompanyar els pares a reunions a l’escola perquè no dominen prou la llengua, fins a explicar – los els serveis que poden trobar al municipi. “És un col·lectiu que no presenta problemes de convivència, perquè és europeu i té una cultura similar a la d’aquí – assenyala – , però la integració tampoc és fàcil. La prioritat és treballar i qüestions com l’aprenentatge del català sovint queden en segon terme”. Per Holnik, és “qüestió de temps”, perquè l’experiència demostra que “les criatures s’integren molt més de pressa i parlen en català en poc temps”.

Més de 1.200 ucraïnesos viuen i treballen a la Segarra. La majoria hi han arribat amb feina assegurada. “La primera intenció acostuma a ser treballar durant un temps i marxar, però la majoria acaben creant una família aquí i ja s’hi queden”, segons Holnik, que recorda que “a Ucraïna també hi ha crisi”.