Catalunya lidera una altra vegada els territoris de l’Estat espanyol pel que fa al creixement demogràfic, ja que s’hi han empadronat 103.345 persones més que l’any passat. El creixement català està molt per sobre de l’increment de població registrat a la Comunitat de Madrid i a Andalusia, segons les dades provisionals de l’Instituto Nacional de Estadística. Pel que fa a la població immigrada, també Catalunya és líder. 80.402 dels nous empadronaments fets al Principat són de persones estrangeres. Així, les dades ratifiquen que el 25% dels immigrants arribats l’any passat a Espanya es van establir a Catalunya.

És bo que es donin a conèixer aquestes dades. Primer perquè nosaltres mateixos siguem conscients de la nostra realitat. Una societat porosa com la catalana és ideal per al creixement demogràfic. En un temps de bonança econòmica, el reclam ha portat molts immigrants a fer de Catalunya la seva residència i la seva llar. No és estrany que, per exemple, es redueixi la distància en termes absoluts entre el total de població d’Andalusia i el de Catalunya (fa 10 anys la diferència de població era d’1,1 milions d’habitants, ara és de 800.000). Catalunya és terra de prosperitat, i així ho han entès els que han vingut d’arreu del món a buscar la seva oportunitat.

Però també és bo que se sàpiga que Catalunya suporta el 25% de la immigració, en el sentit que les despeses socials que això implica s’han de tenir en compte en el nou sistema de finançament. Educació, salut pública i serves socials, en general, són els pilars fonamentals de l’Estat de benestar, que està amenaçat a Catalunya per la falta de diners públics, els nouvinguts arribats en massa i la crisi econòmica. Mentre continua obert el debat sobre el model de finançament de Catalunya, cal que se sàpiga quina és la contribució del Principat a l’Estat, i quina és la realitat de les necessitats de la societat catalana. El pes de la immigració en el total de la població és una dada cabdal en la negociació financera entre comunitats autònomes.