EXCUSA · Amnistia Internacional denuncia que la recessió econòmica s’està utilitzant per trepitjar les llibertats fonamentals al món CONSEQÜÈNCIES · L’empitjorament de la situació financera ha disparat la xenofòbia RESPONSABLES · L’organització internacional apunta el G – 20 com a principal culpable

Fins fa poc era la guerra contra el terrorisme, ara és la crisi l’excusa esgrimida per un gran nombre d’Estats del món per seguir trepitjant els drets humans. Aquest és, si més no, el diagnòstic que va fer ahir Amnistia Internacional (AI) de la situació dels drets humans al món durant la presentació del seu informe anual a Barcelona i a diverses ciutats d’arreu del planeta. “Sota la crisi econòmica hi ha una explosiva crisi de drets humans”, va dir la secretària general d’Amnistia, Irene Khan. “La recessió econòmica ha agreujat els abusos, ha fet que es desviï l’atenció i ha creat nous problemes. Els drets humans es van calcinar en nom de la seguretat i ara es releguen a l’últim lloc en nom de la recuperació econòmica”, va afegir.

Amnistia Internacional assenyala amb el dit els que, al seu parer, són els màxims responsables del despropòsit: el G – 20, el grup dels principals Estats industrialitzats i emergents, que s’han atorgat la tasca de dirigir els destins econòmics del món malgrat que – com recorda el president d’Amnistia Catalunya, Pep Parés – , “ningú els ha elegit”. Les proeses de les potències del G – 20 durant el 2008, ben documentades per AI, fan esgarrifar. Dues mostres: elles soletes són responsables del 78% de les execucions mundials i al 79% de països d’aquest selecte club s’hi han torturat persones en el transcurs d’interrogatoris.

“El món necessita un altre tipus de lideratge”, resumeix Imma Guixé, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya. Khan va més enllà: “El món necessita un New Deal (nou acord) mundial sobre drets humans. No necessita promeses sobre el paper, sinó compromisos i mesures concretes dels governs […]. Els líders mundials han d’invertir en els drets humans amb tanta determinació com ho fan en l’economia”.

L’informe d’Amnistia avala aquesta necessitat de canvi. Segons el document, l’empitjorament de l’economia ha portat un increment alarmant del racisme i la xenofòbia i els països desenvolupats han aprofitat la crisi per restringir els drets dels refugiats i dels immigrants i el dret d’asil. La seixantena d’assassinats a Sud – àfrica per la violència racista en són un clar exemple. Bastant més a prop, a Itàlia, el govern de Silvio Berlusconi va desplaçar l’any passat 150 persones d’ètnia gitana sense oferir – los un lloc alternatiu per viure.

En el capítol positiu, l’organització pro drets humans destaca el fet que, per primer cop, el Tribunal Penal Internacional (TPI) hagi emès una ordre de detenció contra un cap d’Estat, el president del Sudan, Omar Hassan al – Baixir.

El 2008 va ser també l’any en què el preu dels aliments es va disparar i va desbocar la fam i les malalties als països en vies de desenvolupament. Governs com els de Birmània, Corea del Nord i Zimbàbue no van dubtar a utilitzar el menjar com a arma política. “La pobresa és el principal factor que crea desigualtat i discriminació”, afirma Parés, que recorda que, amb la crisi econòmica, “aquest any 53 milions de persones més han entrat al llindar de la pobresa i l’any passat ho van fer 150”. Malgrat tot, però, encara subsisteix en l’imaginari de molts la idea que la pobresa i els drets humans són dos conceptes que no tenen res a veure entre ells.

Per això Amnistia va anunciar ahir el llançament d’una nova campanya mundial, anomenada Exigeix dignitat, amb la qual pretén “combatre els abusos contra els drets humans que generen i aguditzen la pobresa”. “La nostra primera petició en aquesta nova campanya va dirigida als Estats Units i a la Xina. Els EUA no accepten la idea de drets econòmics, socials i culturals, i la Xina no respecta els drets civils i polítics. Els dos governs han de subscriure tots els drets humans per a totes les persones”, va demanar Irene Khan.

“El món està assegut sobre una bomba de rellotgeria social, política i econòmica agreujada per una crisi de drets humans”, sentencia la secretària general d’Amnistia Internacional. Del fet que es desactivi aviat en depèn la vida de moltes persones.