EXTERMINI · Tres milions de jueus polonesos van ser assassinats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial RESPONSABILITAT · L’Església catòlica i el règim comunista van encoratjar el rebuig cap a la comunitat hebrea INTERÈS · Creix entre els investigadors estrangers l’estudi del passat recent del país

L’antisemitisme ha estat un dels grans problemes de la Polònia del segle XX. Durant la Segona Guerra Mundial, la immensa majoria dels tres milions de jueus que vivien al país van ser exterminats pels nazis. Alguns milers van ser assassinats per ciutadans polonesos en pogroms com els de Jedwabne (1941) i Kielce (1946). L’Església catòlica i el règim comunista també van encoratjar l’antijudaisme en la població.

Ara, després de vint anys de democràcia, Polònia, a diferència d’Hongria, Romania, Lituània i Letònia, ha obert un debat intens, seriós i dolorós sobre aquesta qüestió.

En un país on una part de la dreta radical, l’esquerra postcomunista i l’Església alimenten el rebuig als jueus, s’obre camí la idea que Polònia ha d’assumir la seva responsabilitat moral i política en l’Holocaust.

Lentament però amb fermesa, la nova Polònia democràtica i europea assumeix les seves misèries passades, i la complexitat i pluralitat de la seva realitat present atreu un nombre cada cop més gran d’investigadors polonesos i estrangers. Com Jean – Yves Potel, politòleg, periodista i exconseller cultural de l’ambaixada de França a Varsòvia. Gran coneixedor de la realitat de Polònia i de l’Europa central, Potel ha publicat recentment La fi de la innocència. Polònia davant el seu passat jueu, un extens treball on l’autor dóna a conèixer els grans debats públics sobre l’antisemitisme i l’interès creixent de les noves generacions poloneses pel patrimoni jueu.

L’Institut Francès de Varsòvia va organitzar divendres passat un apassionant col·loqui sobre aquesta obra, que va aplegar l’autor i tres representants de la comunitat jueva polonesa: Elzbieta Janicka, investigadora i artista; Bella Szwarcman – Czarnota, redactora de la revista Midrasz, i Feliks Tych, supervivent del gueto de Varsòvia. Abans de la conferència, Jean – Yves Potel va parlar amb l’AVUI de la nova Polònia amb l’ànim de fer caure alguns tòpics i explicar que “des del 1989, un dels grans canvis és l’intent de molts polonesos per reapropiar – se de la seva història, ocultada pel comunisme, i assumir el component jueu de la seva identitat”.

Segons Potel, “els últims 15 anys els polonesos han entrat en un profund debat sobre el seu passat”. L’investigador valora positivament aquest procés, que “comprèn des de les institucions públiques, sobretot des del 1993, fins als col·lectius de la societat civil”. “Cap país d’Europa central ha estat tan valent com Polònia per posar al descobert les misèries de l’antisemitisme”, assegura Potel.

L’autor de La fi de la innocència admet que “encara queda molt per fer, però a Polònia s’ha iniciat una reflexió sobre l’antisemitisme que no té marxa enrere”. Destaca que “mentre això passa a Polònia, a Romania, Hongria o Letònia no hi ha cap debat sobre el passat”. L’investigador Potel opina que “els polonesos d’avui en dia tenen certa responsabilitat moral pel que va passar, però no són culpables”. ¿I el paper de l’Església?, li demana l’AVUI. “La seva posició és ambivalent, no va reaccionar com ho hauria d’haver fet durant la Segona Guerra Mundial. Encara hi ha un segment antisemita que contribueix a fomentar una visió de la història polonesa esbiaixada i caricaturesca, però el debat està obert”.

Passió i polèmica

Sobre el règim comunista, Potel és rotund: “El 1968, Wladyslaw Gomulka va impulsar una campanya antisemita a Polònia que va provocar l’exili de milers de jueus. El sistema va imposar un poder basat en la visió d’una Polònia monoètnica i patriòtica, una barreja de la ideologia d’extrema dreta d’abans de la guerra i de l’estalinisme. La memòria jueva va ser anihilada”.

L’investigador és optimista sobre el futur perquè creu que “els grans debats públics, que provoquen passions i polèmiques, tenen la virtut de fer reflexionar”. Segons el seu parer, “d’aquest debat en sortirà una visió diferent del passat de Polònia, un gran país pluricultural, com diria l’escriptor Ceslaw Milosz”.