Em fatiga l’analogia de rebaixes que equipara ZP a un mag conillaire. Els il·lusionistes ens fan veure objectes irreals, és cert, però només acceptem l’engany si el mecanisme que sustenta la mentida és artístic. ZP treu conills, però d’un barret transparent, ple d’animalons ensinistrats; no hi ha truc ni virtut. Contràriament, el president s’assemblaria cada vegada més al cínic que vomita compromisos amb la intenció oculta d’embafar – nos d’informació (servida amb cadències sonores ampul·loses, només faltaria). Solament així puc explicar que la societat civil – i l’estament opinador – hagin passat per alt durant setmanes una iniciativa tan vergonyant com el plan de retorno voluntario. Aquesta proposta, disfressada amb la pretensió lloable d’ajudar els immigrants a tornar als seus països per cobrar – hi la prestació d’atur, amaga un rerefons d’una perversitat fastigosa. Crea, primerament, la sensació que la immigració legal no és res més que una moneda de canvi. Morta la fal·lera del totxo i amb l’atur escumejant, si no podem crear llocs de treball associats a les indústries en decaïment, doncs eliminem el problema, exiliant – lo; si no recicles, xato, almenys expulsa! Poc importa el dèficit pressupostari que es creï, o el fet que aquests espanyols de ple dret (que han fet fracassar la iniciativa, ignorant – la) puguin haver arrelat a casa nostra; “Adelita, firme aquí y gracias por todo”. Després els zetapés, mentre encara canten la internacional als mítings (pobre Marx, quins hereus!), fins i tot tenen la barra de suggerir als treballadors que tornin en tres anys. Però encara més sòrdida és la llei del silenci dels mediàtics esquerrans. On sou, multicultis? Hi ha algú que critiqui l’amo, quan ataca la diversitat? O potser, quan el sou perilla, no toca parlar del racisme voluntari?

bernatdedeu@gmail.com