NECESSARIS · El romanès Dragos i la marroquina Fatima fan de mediadors amb immigrants a la Vall d’Hebron i al Joan XXIII FORMACIÓ · Són alumnes d’un curs de la Fundació La Caixa REPTES · A les diferències culturals s’hi suma l’analfabetisme

Dragos Alexandru va arribar de Romania a mitjans del 2005. És llicenciat en dret i té el títol homologat, però en els últims anys ha fet una mica de tot. Ha treballat de socorrista, fent traduccions, en una oficina de Caixa Girona i, des de fa uns mesos, com a mediador intercultural en un gran hospital. Dragos va participar durant l’any passat en el primer curs de formació en mediació cultural en l’àmbit sanitari que l’Obra Social de la Fundació La Caixa ha posat en marxa, en col·laboració amb el departament de Salut. Després del període d’aprenentatge i d’aconseguir el títol expedit per l’Institut d’Estudis de la Salut, aquest romanès casat amb una mataronina ha començat a treballar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Allà s’ha convertit en una figura indispensable per facilitar la comunicació entre els professionals i els pacients romanesos i, molt especialment, els d’ètnia gitana.

“Les nostres intervencions van molt més enllà dels problemes relacionats amb la llengua”, explica Dragos, que treballa amb dos companys més, un d’àrab i un altre de pakistanès, i amb una companya xinesa. Fan de traductors, però en la majoria dels casos també fan una tasca d’acompanyament dels pacients: els expliquen com funciona el sistema, s’asseguren que han entès les instruccions del metge, les dates per a properes visites i controls, les derivacions… Sovint són persones analfabetes, que no entendrien el contingut d’un document encara que estigués redactat en la seva llengua. D’altra banda, no sempre segueixen els tractaments indicats pel metge. “L’altre dia, vaig haver de trucar a una dona per assegurar – me que havia pesat el seu nadó perquè va néixer prematur i li ha de posar una vacuna tan bon punt el nen assoleixi un pes determinat”, explica Dragos.

El jove Dragos reconeix que treballar amb la població romanesa d’ètnia gitana no acostuma a ser fàcil. “Molts no segueixen els circuits. Quan ingressa un malalt, entren fins a trenta persones a l’habitació, renten roba als lavabos, mengen el que volen en lloc de la dieta de l’hospital…”. Com a mediador, la seva feina és facilitar l’accés al sistema sanitari a la població immigrada, però, quan es plantegen conflictes a causa de l’incompliment de normes, també cal explicar – los quines són les regles. “Normalment, tan bon punt hi arribo, la cosa es calma bastant, però, en cas que no es mostrin receptius, els informo que avisarem la Policia i això els fa por”, afirma Dragos.

La feina de mediació comporta un alt grau de responsabilitat. Hi ha situacions, sobretot a urgències, en què cal actuar tan ràpid que informar els pacients estrangers “no resulta gens fàcil”. Un altre moment delicat és quan cal l’autorització del pacient per fer una intervenció quirúrgica i el mediador ha d’assegurar – se que el pacient ha entès correctament tot el procediment.

La Fundació La Caixa té previst destinar 2,3 milions d’euros al projecte de formació de mediadors entre 2008 i 2009. Durant el primer any, s’han contractat 26 professionals, que han donat cobertura a 53 centres d’atenció primària i 15 hospitals. Les especialitats per a les quals s’ha sol·licitat més el servei de mediació han estat ginecologia, obstetrícia, pediatria, medicina interna i medicina familiar. El 62% de les peticions van ser fetes per dones, sobretot magribines, asiàtiques i subsaharianes.

Fatima Souki és una altra de les mediadores formades en aquest programa i treballa a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i als CAP de Constantí i Torreforta. Ella és marroquina, de Zagora, al sud – est del país, una zona on hi ha molta població seminòmada, molt arrelada a creences que no tenen res a veure amb la medicina basada en l’evidència científica. “Per a una dona d’aquesta cultura, el seguiment de l’embaràs no significa res i parir sola al desert és normal”, explica aquesta llicenciada en filologia francesa de 43 anys, casada també amb un català.

La majoria de problemes no es deuen a la llengua, o no només. L’analfabetisme, sobretot de les dones, és un dels cavalls de batalla del dia a dia de Fatima. Si a una pacient li detecten anèmia, per exemple, li han d’explicar tot des de zero, perquè no n’ha sentit mai a parlar. Una epilèpsia s’atribueix al dimoni i una diabetis a l’acció d’algun ser que s’ha colat dins del cos i que demana menjar. “Jo pertanyo a aquesta cultura. Fins i tot el concepte del temps és diferent, i sé com trobar punts d’entesa”, conclou.