MITJANS Sarkozy recupera els seus temes predilectes, com ara seguretat, immigració i identitat nacional, per guanyar popularitat FINS Busca assegurar – se el triomf en les europees del juny per refermar la seva autoritat

Davant l’adversitat de la crisi econòmica i la seva fràgil situació als sondejos de popularitat, Nicolas Sarkozy ha emprès els últims dies un retorn als seus temes predilectes. El president francès ha tornat a introduir les infal·libles matèries que van garantir – li la victòria a les presidencials del 2007: la seguretat ciutadana i la lluita contra la delinqüència, seguida d’una nova reflexió sobre la identitat nacional i la regulació de la immigració.

A banda de millorar l’apreciació dels francesos sobre la seva acció de govern, l’objectiu sembla assegurar – se una nova victòria de la dreta en les europees del juny, que està obligat a guanyar si vol conservar intacta la seva autoritat en aquest període de turbulències.

A través d’un enèrgic discurs que recordava els temps de la campanya presidencial, Sarkozy va anunciar dimarts la seva voluntat d’"emprendre una lluita sense treva contra els brètols i els delinqüents" a través d’un projecte de llei que castigarà amb penes de tres anys de presó la pertinença a les bandes, protagonistes de nombrosos enfrontaments als conflictius suburbis francesos i en determinats barris de grans ciutats com París.

“Des del 2002 no ha passat un dia sense que m’hagi preocupat – com a ministre, candidat o president – de la qüestió de seguretat”, va dir Sarkozy, tot assumint “l’obsessió” per aquest tema que li retreuen els seus enemics. El president francès és conscient que la seva credibilitat en aquest camp continua sent molt alta i pretén treure’n tot el profit. Segons un sondeig publicat ahir pel diari Le Figaro, un 39% dels francesos segueixen triant Sarkozy com el líder més fiable per combatre la inseguretat, molt per sobre del 15% que recull l’oposició socialista, que ha denunciat “la instrumentalització màxima” que el president practica sobre les qüestions de seguretat en temps electorals.

Les crítiques al president també s’han multiplicat aquesta setmana respecte a la política d’immigració, per a la qual Sarkozy compta amb la inestimable complicitat d’Éric Besson, trànsfuga socialista nomenat fa poc ministre d’Immigració i Identitat Nacional.

Fa uns dies Sarkozy li va encarregar intensificar la lluita contra els traficants de persones i les xarxes clandestines. Dit i fet, la policia va detenir dimecres prop de 200 clandestins a Calais, on es concentra una gran comunitat de refugiats afganesos i iraquians. L’endemà de l’operació Besson anunciava que farà desaparèixer abans de finals d’any l’anomenada “jungla de Calais”, un gran solar que acull centenars d’indocumentats que aspiren a creuar el canal de la Mànega per demanar asil al Regne Unit.

La identitat nacional, tema central de la campanya del 2007, ha tornat a emergir en el pla mediàtic des que Sarkozy va demanar a Besson que treballi per donar continuïtat a la reflexió “oberta i sense tabús de reafirmació del que significa ser francès”.

La dreta sarkozista no dubta a confrontar aquesta teòrica identitat nacional – fonamentada en els ambigus principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat – amb l’amenaça d’una immigració massiva que faria perillar “la unitat sota la bandera tricolor”, segons l’expressió del premier, François Fillon.

En la mateixa línia, Besson ha dit que adoptarà “mesures concretes perquè la joventut francesa conegui i respecti tant com nosaltres aquests valors”. El regust a revival de la campanya del 2007 s’ha intensificat amb la irrupció de Ségolène Royal en la gran polèmica provocada pels suposats dubtes de Sarkozy sobre la intel·ligència de Zapatero, a qui l’excandidata socialista ha demanat “excuses” per l’actitud del president.

“Ajut psicològic” a Royal

La dreta francesa ha desqualificat de manera extrema el gest de Royal, a qui el partit governamental UMP ha tornat a aconsellar “ajut psicològic”, tot insinuant que “hi ha alguna cosa que no li funciona del tot bé” dins el cap. Royal ha contraatacat afirmant que l’actitud de la dreta és indigna d’un règim democràtic. “En quins règims es diu que una oponent està boja per fer que calli quan diu coses que molesten?”, s’ha preguntat.