ENEMIC · “Ahmadinejad ha llançat la seva pitjor propaganda, amb totes les invectives que ja li coneixem” AMFITRIONS · “Fent gestos cap a Teheran, Suïssa anima l’extremisme iranià”

Yigal Palmor és un diplomàtic de carrera al servei d’Israel que ha representat el seu país amb diferents càrrecs en capitals europees, entre d’altres, París i Madrid. Des de fa alguns mesos és el portaveu oficial del ministeri d’Exteriors.

El president de Suïssa, Hans – Rudolf Merz, va rebre diumenge passat el seu homòleg iranià, Mahmud Ahmadinejad, que va arribar a Ginebra per assistir a la conferència de l’ONU sobre el racisme, i es va desencadenar una tempesta a Israel.

Sens dubte. Ha sigut un dia tempestuós per a nosaltres. Merz no tenia cap necessitat, ni de protocol ni política, de trobar – se amb Ahmadinejad. Si algú viatja per visitar Ginebra, no té per què ser rebut pel president de Suïssa. Anava a l’ONU. Per això ens vam quedar molt decebuts quan el president suís va rebre Ahmadinejad i li va brindar un sopar. I per això es va decidir cridar a consultes el nostre ambaixador a Suïssa.

¿Per decisió conjunta del ministre Lieberman i el primer ministre Netanyahu?

Sí. No és la primera vegada que els suïssos han tingut gestos amb l’Iran i nosaltres entenem que això dóna un missatge equivocat al país islàmic i encoratja la seva política extremista. Després vam escoltar el discurs d’Ahmadinejad i ja vam veure com va quedar d’influenciat per tot el que va escoltar.

Per què ho diu?

Perquè Ahmadinejad va llançar la seva pitjor propaganda, la més dura, amb tota la seva xerrameca ja coneguda. Va ser aleshores quan tots els representants dels països occidentals es van aixecar i se’n van anar, tret del ministre d’Exteriors noruec.

¿Calia rebutjar les explicacions que va donar Suïssa, que va afirmar que amb aquestes trobades el que intenta fer és influir sobre el president iranià?

Ahmadinejad no és un actor nou a l’arena, un desconegut. Ja sabem com és. Els suïssos saben que el que fan és interpretat al Pròxim Orient i a l’Iran com una victòria de la diplomàcia persa.

¿Creu que la presència d’Ahmadinejad a Ginebra significa que Durban II, tal com es coneix aquesta conferència, serà exactament igual que Durban 2001?

En general, sí. És una farsa, un circ, no és una conferència destinada a combatre el racisme, sinó un fòrum segrestat per una agenda totalment diferent que no té res a veure amb la lluita universal contra el racisme. És una llàstima que aquesta conferència no pugui servir l’objectiu per al qual va ser convocada.

¿No creu que, en no participar – hi, Israel i totes les democràcies que han boicotejat la cimera deixen la tribuna lliure justament als que consideren extremistes?

No, perquè en aquestes conferències no s’hi va a debatre res, això es fa en desenes de trobades prèvies. A la conferència es vota el document final, sobre el qual ja s’ha discutit. Ja fa anys que veiem què passarà. Vam veure que països com ara Líbia i l’Iran – als quals, per descomptat, no interessa gens el tema del racisme i els drets humans – intenten contínuament fixar trobades en dates festives del calendari jueu perquè les organitzacions jueves no hi puguin assistir i perquè Israel no pugui ser present a les cites. A quines conclusions podem arribar aleshores?

Es parla molt de la trobada del president suís amb Ahmadinejad, però hi va haver una altra trobada que Israel va reprovar, la del secretari general de l’ONU, Ban Ki – moon, amb el president de l’Iran. ¿Aquesta reunió no li va resultar preocupant?

Esclar que sí. Però almenys podem dir que, com que va ser dins el marc d’una conferència de l’ONU, tenia l’obligació, pel que fa al protocol, de rebre’l. Creiem que ho podria haver evitat i que això li hauria donat dignitat. Però, de totes maneres, és diferent del que va fer el president suís. Ban es va reunir amb ell, però no li va organitzar un sopar, no va fer res més que seguir el protocol. Hem publicat un comunicat per expressar cert enuig amb Ban Ki – moon, però no s’ha d’exagerar.