TÒPIC · “Els nouvinguts porten feina extra, però no suposen cap problema escolar diferent del dels nadius” ÈXIT · “La seva progressió s’ha de valorar en relació amb el nivell dels països d’origen”

Ni els immigrants tenen un efecte negatiu sobre l’aprenentatge dels alumnes nadius ni representen, més enllà del desconeixement de la llengua, cap problema diferent del que plantegen els escolars autòctons. Són dues de les creences àmpliament esteses en l’àmbit escolar que desmenteix el sociòleg i expert en immigració Julio Carabaña, que va ser recentment a Barcelona convidat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill.

Afirma que és fals que els alumnes immigrants tenen un impacte negatiu en els resultats dels nadius. En què es basa?

En els resultats de l’últim informe PISA de l’OCDE, segons el qual no està exclosa una petita influència dels estrangers en l’aprenentatge dels nadius, però mínima o fins i tot nul·la. El degoteig constant, o en alguns casos l’allau d’immigrants, el que provoca és un excés de feina, una alteració de les rutines. Però en cap cas això està demostrat que tingui efectes sobre els resultats dels nadius.

Els nouvinguts són vistos encara, massa sovint, com un problema?

Hi ha un discurs més o menys oficial que diu que la immigració no és un problema, sinó una oportunitat. I això és clarament cert des del punt de vista educatiu. Però a nivell concret i quotidià, el que perceben els centres és la feina extra, i això es viu naturalment com un problema.

A Catalunya aquesta situació afecta especialment els centres públics, que concentren més del 85% dels immigrants. Una distribució més equitativa canviaria aquesta percepció?

Els centres, públics i concertats, d’una mateixa zona, haurien d’atendre solidàriament tots els alumnes amb necessitats d’escolarització. I s’ha de dir que igual que hi ha centres privats concertats que eviten els immigrants, també n’hi ha de públics que ho fan.

És partidari de discriminar positivament els centres que tenen molts immigrants?

No em sembla la millor solució. Cal distingir molt bé entre la feina extra que genera la incorporació dels immigrants i la feina ordinària. Els immigrants originen feina extra només una vegada, quan s’incorporen, després es converteixen en alumnes ordinaris.

Vol dir que convindria treure’ls aquesta etiqueta?

Vull dir que els immigrants no tenen res de particular, més enllà que alguns no saben la llengua i d’altres tenen un nivell més baix. El problema de la llengua és transitori, i el del nivell pot ser – ho o no, però en qualsevol cas és un problema amb què ens trobem també amb els nadius. Els immigrants deixen de ser – ho un cop han vingut. Si no ho tenim clar, entrem en una casuística de categorització que no beneficia la integració.

L’últim informe PISA va revelar també que els immigrants de Catalunya són, d’Europa, els que obtenen pitjors resultats.

Per entendre bé aquesta dada cal tenir en compte tant la referència del país de destí com la del país d’origen, perquè molts d’aquests nens arriben després d’haver estat escolaritzats un temps al lloc d’origen, que continua sent important un cop són aquí. Per tant, el seu nivell no sols s’ha de comparar amb el dels autòctons, sinó també en relació amb la progressió que han tingut respecte als alumnes dels país d’on provenen.

El professorat està prou preparat per assumir aquest canvi?

Jo sostinc que l’escola és probablement l’àmbit on la immigració genera menys tensió. I com s’han format els mestres? Doncs de l’única manera possible: sobre la marxa. O és que hi ha algú que sàpiga com tractar els immigrants a l’escola? I segona qüestió: es pot? Els immigrants no tenen res de particular, són diferents els uns dels altres, igual que els autòctons.