Més de 200 immigrants desapareguts i 20 morts en un naufragi a les costes de Líbia

IMMIGRACIÓ

Avui, Redacció, 01-04-2009
Només 21 ocupants de l’embarcació van ser trobats amb vida
El pesquer, amb capacitat per a 50 passatgers, pretenia arribar a Itàlia

Almenys 214 immigrants estaven ahir al vespre desapareguts al mar, amb molt poques esperances d'aparèixer amb vida, i 20 més havien estat trobats morts després del naufragi d'una vella embarcació pesquera de fusta amb què els ocupants pretenien arribar a Itàlia des de les costes líbies.

A l'embarcació, de dos nivells i amb capacitat per a 50 passatgers, s'hi amuntegaven 257 immigrants asiàtics i de l'Àfrica del nord i subsahariana, entre els quals hi havia indis, pakistanesos, bengalís, somalis, eritreus, egipcis, tunisians i algerians, segons va informar el cap de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) a Trípoli, Laurence Hart.

Els guardacostes libis van finalitzar les seves tasques havent pogut rescatar amb vida només 21 immigrants. El vaixell va naufragar a unes 50 milles marines a l'oest de Trípoli, per la qual cosa es descartava la possibilitat que els desapareguts haguessin pogut arribar nedant a la costa.

Més control al maig

L'entrada en vigor, a mitjans de maig, de l'acord firmat al febrer entre Líbia i Itàlia per organitzar patrulles marítimes conjuntes de control de la immigració il·legal podria haver empès centenars de persones a intentar creuar el Mediterrani abans d'aquesta data.

Els guardacostes libis havien perdut el rastre de dos vaixells més, que van ser vistos a la zona, tot i que es desconeixia si es tractava d'embarcacions de pesca o de transport d'immigrants il·legals.

Un altre vaixell de fusta, amb 356 clandestins a bord, va estar a punt de naufragar dilluns davant de les costes del Bouri, a prop de Trípoli, va confirmar Hart. Tots els ocupants van poder ser rescatats pels guardacostes libis.

En els dos últims anys, més de 5.500 immigrants han mort en intentar arribar a Europa de manera clandestina per mar, segons l'ONG ACCEM.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)