¿Vendre CDs i DVDs pirates i falsificacions de complements de marques de luxe és una acció mereixedora de dos anys de presó? Diverses entitats que treballen amb immigrants en situació irregular ho consideren "un lamentable despropòsit" i per això impulsen una campanya a favor de la despenalització del top manta i ahir es van manifestar a Barcelona.

L'objectiu de la campanya - que té el suport de juristes, polítics i artistes - és aconseguir que en la pròxima reforma del Codi Penal es modifiquin els articles relatius als delictes contra la propietat intel·lectual i industrial - el 270 i el 273, respectivament - , perquè els manters no s'ingressin a la presó per un il·lícit que "en qualsevol altre tipus de delicte contra la propietat estaria tipificat com una falta", segons va argumentar l'advocat Jaume Asens durant una conferència celebrada dimecres a la Universitat de Barcelona (UB).

Enduriment el 2003

Un altre dels participants en aquest acte de la campanya contra la despenalització del top manta, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Eduard Navarro, va recordar que fins al 2003 - any en què es van endurir els articles 270 i 273 - "els fiscals mai van demanar penes de presó per aquesta conducta", que ara es castiga amb multa i presó.

Navarro i Asens van coincidir a l'hora d'assenyalar les societats gestores dels drets d'autor, les firmes de luxe i les grans superfícies comercials com a inductores de la severitat contra el top manta. "Són lobbies amb interessos econòmics importantíssims i amb moltíssim poder", va destacar el magistrat.

La SGAE, una de les societats gestores dels drets d'autor, va rebutjar ahir aquestes acusacions i va acusar els promotors de la campanya de fer "demagògia". El director de comunicació, Pedro Farré, va destacar que la SGAE "sempre dóna el vistiplau a totes les peticions d'indult de manters" i, a més, mai es persona com a acusació particular "quan s'han decomissat menys de 10.000 CD".

Per Farré, els que s'han de perseguir "són els caps de les xarxes", tot i que va afirmar que "no podem permetre que es venguin CDs falsificats al carrer". També va acusar els promotors de la campanya i els que li donen suport de tenir un enfocament erroni: "El problema no és el Codi Penal, sinó una societat injusta que força a delinquir per poder menjar".

Per Mamadou Daijne, un dels manters sensepapers que integra l'associació Nòmades del Segle XXI, vendre bosses o pel·lícules és l'única alternativa per sobreviure i enviar diners a la família "sense robar, pidolar o traficar amb droga".

L'urbanista Jordi Borja, que també va participar en la conferència de la UB, va animar els polítics a compatibilitzar els drets legítims dels comerciants amb el dret a sobreviure dels manters. "Es pot arribar a solucions i acordar determinats horaris o carrers".

Borja va destacar que a Barcelona el top manta està doblement criminalitzat a causa de l'ordenança cívica, que va qualificar de "populisme reaccionari" en la línia de l'impulsat per l'exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. El responsable de les polítiques socials de l'Ajuntament de Barcelona, el segon tinent d'alcalde Ricard Gomà, va reconèixer que l'ordenança és "una espasa de Dàmocles" per desenvolupar polítiques de reinserció.