David Comas Doctor en biologia especialista en genètica de poblacions humanes

En què consisteix el projecte Genographic?

Aquest projecte, engegat per National Geographic i IBM, busca descriure les emigracions humanes del passat. Té finalitat antropològica.

No biomèdica?

No. No hi ha un interès explícit relacionat amb les malalties, sinó amb la història de les poblacions humanes. Una cosa diferent serà que més endavant hi hagi aplicacions per a les quals haurà calgut entendre el bagatge genètic.

Per què és important entendre les migracions passades de la nostra espècie?

Per coneixement. Però també perquè si no entenem aquests moviments del passat no podrem entendre el nostre present.

Quina és la participació del Grup de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra?

Nosaltres participen en una de les tres seccions del projecte: en la primera, en la científica, que consisteix a recollir mostres de les poblacions humanes actuals i esbrinar, a través de l’ADN, quines han estat les migracions. El projecte divideix el món en diferents regions i nosaltres en ocupem de l’europea.

I les altres dues seccions, en què consisteixen?

La segona és el projecte públic. Qualsevol persona que hi vulgui participar pot fer – ho i, de passada, coneixerà els seus orígens…

Els seus orígens. Com?

A través dels seus marcadors genètics és possible reconstruir els orígens i saber quines rutes ha recorregut el seu llinatge. Per això cal accedir a la pàgina web de Genographic i obtenir un kit per recollir i enviar una mostra del seu ADN, a partir de la qual es fa l’estudi.

Vostè em pot proporcionar un kit d’aquests?

No, i fa bé en preguntar – m’ho. Nosaltres no estem implicats en aquesta part del projecte, que, per cert, és la que el finança. Ho dic perquè moltes persones ens truquen demanant el kit, però no en tenim!

Quina és la tercera part del projecte?

La de la Fundació Genographic, que s’ocupa d’ajudar poblacions que tenen dificultats per protegir la seva cultura.

Té sentit parlar de races humanes?

Biològicament, cap. Les races són categories estanques. I això, ho sabem del cert, no existeix en la nostra espècie. Podem veure les diferències que hi ha als extrems de la variació, entre un asiàtic i un africà, però no hi ha cap marca biològica que separi un grup de l’altre. Hi ha una gradació.

Doncs el racisme creix de dia en dia…

Sí, però això és fora de l’àmbit de la biologia. És un fenomen social i la biologia no dóna gens de suport a aquesta categorització de la diferència.

Troben reticències als seus estudis? Ho dic per l’ús pervers de l’estudi de poblacions del passat…

Sempre hi ha gent que busca la controvèrsia, però hi ha molta més encuriosida a conèixer els seus orígens.

S’han trobat amb alguna sorpresa?

No, i no crec que ens en trobem cap. Ja sabem per altres estudis que la nostra espècie té un origen africà i també com es van fer les grans colonitzacions. Potser trobarem alguna sorpresa, però més aviat en l’àmbit local.

¿Amb l’estudi resoldrem per fi l’enigma dels bascos?

Aquest suposat enigma s’ha magnificat perquè ven molt. Les poblacions europees són genèticament molt homogènies. La població basca és interessant perquè parla una llengua no indoeuropea en un entorn de llengües indoeuropees. Però el que demostren els marcadors genètics és que si hi ha diferencies entre bascos i el seu entorn són molt petites… Els bascos no són del lluny la població europea més diferent.

I quina ho és, doncs?

Per exemple, els sami, els lapons. I també els islandesos. Per marcadors, són més diferents del conjunt europeu que no els bascos.

És veritat que tota la població europea prové de set dones?

Ah, les set Eves mitocondrials europees! No és ben bé així. En les poblacions europees hi trobem set llinatges materns, però aquests llinatges són molt amplis. Cadascun es pot dividir. Parlar de set Eves és arbitrari.

¿Sabem com es van desplaçar els europeus?

Sí i és curiós: Europa va ser un dels últims continents a ser colonitzat. Un retard sorprenent, per la proximitat geogràfica entre Àfrica i Europa.

Per què aquest retard?

Segurament perquè les condicions climàtiques no eren les òptimes. La primera colonització es va fer fa uns 40.000 anys, a través del Pròxim Orient. Però després hi va haver canvis climàtics que van condicionar l’emigració humana. L’última glaciació, que va acabar fa uns 20.000 anys, va gelar tot el nord d’Europa.

Quins enigmes hi ha per resoldre?

Tenen a veure amb les migracions i les barreges locals, no amb els grans moviments. Crec que amb la investigació hi podrem donar resposta.