Óscar Panadero pren com a referència d'any zero el 20 d'abril del 1889, dia del naixement d'Adolf Hitler. Així ho va explicar ahir davant el tribunal de la secció desena de l'Audiència de Barcelona, on també va reconèixer militar en el pensament nacionalsocialista, tot i que va deixar clar que condemna les conductes xenòfobes i qualsevol forma de discriminació. Panadero és un dels quatre neonazis que van començar a ser jutjats ahir a l'Audiència per la seva participació en la distribució de material apologètic del genocidi nazi.

Al banc dels acusats hi seuen també Juan Antonio Llopart, Ramón Bau i Carlos García. Per a ells la fiscalia demana penes d'entre cinc anys i mig i vuit anys de presó. La pena més alta es demana per a Bau, un conegut ideòleg del pensament neonazi l'objectiu confés del qual és aconseguir la legalització d'un partit nacionalsocialista.

A la primera jornada del judici, la fiscalia i les acusacions particulars van haver de comunicar al tribunal una modificació en el seu escrit d'acusació per adaptar - lo a la sentència del Constitucional que va despenalitzar la negació del genocidi. D'aquesta manera, els processats estan acusats ara de distribuir material on "no es condemna el genocidi" quan abans se censurava el fet que "neguessin l'existència de l'Holocaust".

L'interrogatori del fiscal a Panadero va tenir una primera part dedicada a analitzar el material que els Mossos d'Esquadra van decomissar l'any 2003 de la llibreria Kalki que ell regentava a Barcelona. L'acusat es va defensar assegurant que és un simple llibreter i que no havia llegit tot el material que comercialitzava. L'escrit d'acusació de la fiscalia ocupa més de cent pàgines, amb referències constants al contingut dels llibres i publicacions intervingudes a Panderro. Entre les cites hi ha, per exemple, la que correspon a un llibre titulat Waffen SS, on s'afirma que "L'acusació que les SS portaven a terme operacions d'extermini no és altra cosa que una maniobra destinada a la difamació".

La segona part de l'interrogatori va furgar en la pertinença de Panadero a l'entitat Centro de Estudios Indoeuropeos (CEI), ara ja desapareguda, i que en el seu dia va prendre el relleu a la Cedade. L'acusat va ser el màxim responsable de CEI a Catalunya, que, segons va explicar, es dedicava a "l'anàlisi social i històrica" del nacionalsocialisme. Els membres d'aquesta entitat havien de tenir i portar un uniforme que recordava molt els de l'alemanya nazi. Aquest fet va cridar l'atenció al magistrat Josep Maria Pijuan, que va descol·locar l'acusat en preguntar - li: "¿La disfressa l'ajuda a pensar millor?".

El fiscal va preguntar - li sobre una ordre vinculada a la CEI amb la finalitat de liderar una "resistència armada". L'acusat va afirmar que es tractava d'una entitat de caràcter místic i religiós, vinculada als ordes de cavalleria. El judici continua avui.