Exposició. ‘Barcelona connectada, ciutadans transnacionals’ s’apropa al fenomen de la immigració des d’una nova i refrescant perspectiva.Més pràctica que teòrica, aquesta mostra del Museu d’Història de Barcelona analitza aspectes com la microglobalització o la transnacionalitat La fisonomia i composició de Barcelona han canviat. I continuen canviant cada dia. Un exemple: el 16% dels 3.150.000 barcelonins són nouvinguts. Entre aquest gruix d’immigrants, hi ha 7.000 nous emprenedors amb petits negocis. I es calcula que la xifra de remeses que va sortir de la província de Barcelona l’any 2007 cap a altres països va ser de 2.000 milions d’euros.

Davant d’aquesta nova realitat, el Museu d’Història de la Ciutat presenta l’exposició Barcelona connectada, ciutadans transnacionals, una mostra que explora els creixements migratoris de l’última dècada i les noves pràctiques urbanes que han sorgit.

En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai.El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats. La qüestió ara és: com afectarà la crisi?

Barcelona connectada, ciutadans transnacionals és una mena de cloenda, a nivell reflexiu, de les conclusions de l’Any del Diàleg Intercultural. I d’una mirada sobre la ciutat des del punt de vista dels seus nous ciutadans en un any, 2009, en el qual la ciutat afronta aniversaris importants que serviran per revisar el seu plantejament urbanístic (es compleixen 150 anys del Plà Cerdà) i el seu passat històric en moments de crisi social (també es commemora un segle dels fets de la Setmana Tràgica).

Com el seu propi nom indica, Barcelona connectada, ciutadans transnacionals s’acosta als nous ciutadans que ha acollit la ciutat. Davant els gran fluxos migratoris sorgeixen preguntes com: quan es deixa de ser immigrant? Quins drets han de tenir les persones vingudes de fora que treballen, paguen els seus impostos i viuen aquí? Fins a on ha d’arribar la integració? Com viuen els nous ciutadans que comencen una nova vida aquí i alhora mantenen vincles amb els seus països d’origen i contemplen en el seu horitzó, en molts casos, el reagrupament familiar?

Davant totes aquestes qüestions, l’única certesa és que hi ha moltes més preguntes que respostes. Que Barcelona s’ha situat en el mapa mundial no només pels intel·lectuals i creatius que han arribat a la ciutat. Que la globalització ha afectat a totes les classes socials i que les noves connexions que permeten les noves tecnologies donen com a fruit un nou tipus de ciutadà, el transnacional, que no està renyit amb ser radicalment barceloní.

Es per això que una part important de l’exposició està dedicada a tots aquells mitjans de comunicació creats per barcelonins recents. Posem com a exemple els immigrants africans. La majoria de les informacions que apareixen als mitjans catalans sobre el continent estan relacionats amb la pobresa, les crisis humanitàries i les guerres. La revista gratuïta Wanafrica és una de les que no perden detall d’allò que suceeix al continent. Humwatan o l’emissora de ràdio Pakcelona Times estan dirigides a la comunitat pakistaní de la ciutat.

L’exposició ve acompanyada d’una sèrie de conferències i debats.Andreas Huyssen, professor de la Universitat de Colúmbia, parlarà dels Imaginaris urbans que travessen fronteres el proper dilluns 16 de març. El dia 26, l’empresari Dídac Lee, la Núria Benach de la UB i en Joaquim Beltrán de la UAB parlaran de les Microglobalitzacions metropolitanes: nous petits empresaris d’origen estranger. Una de les altres cites que cal no perdre de vista és la conferència Barcelona gresol? Intel·lectuals i polítics vinguts de fora, a càrrec de l’escriptor Bashkim Shehu, el diputat al Parlament de Catalunya Mohamed Chaib i Héctor Claudio Silveira de la UdL.