No només els immigrants tenen limitats els drets de ciutadania a l’Estat. També els hi tenen alguns ‘nacionals’

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà promulgada pels revolucionaris francesos el 1789 és un dels textos bàsics que han orientat l’extensió dels drets civils i democràtics arreu del món. Però aquest text contenia una antinòmia que explica les grans dificultats per a l’extensió pràctica del principi que tots els homes neixen lliures i iguals i per tant han de poder accedir als mateixos drets. L’antinòmia no és altra que la que s’hi estableix entre “home” i “ciutadà”. Tots els ciutadans eren homes, però no tots els homes eren ciutadans. Tampoc les dones quedaven incloses en la ciutadania. La distinció, gens subtil, va permetre que França no abolís l’esclavitud a les seves colònies fins ben entrat el segle XIX, i, un cop abolida, no va impedir que París, com Londres o Madrid, administressin també colònies d’homes fins al segle XX.

La Declaració del 1789, malgrat el seu esperit universalista, establia de fet dues classes d’homes: l’home francès (el ciutadà) i la resta. Aquest principi ha estat superat després en el pla universal, però ha continuat inspirant la definició dels drets de ciutadania a tots els Estats nacionals. A partir de les pròximes eleccions municipals, un senyor de Guayaquil (Equador) resident a Masquefa o a Torrelodones podrà votar com qualsevol veí espanyol d’aquests municipis. Però fins que les lleis espanyoles no ho permetin, no podrà votar en les eleccions catalanes, en les madrilenyes ni en les generals. L’immigrant equatorià és tan home com el senyor Vila o el senyor Martínez, i paga tants impostos com ells; però no té idèntics drets de ciutadania. De dret, el senyor equatorià té limitats els seus drets de ciutadania. Però també els hi té de fet el senyor Vila de Masquefa, en clara asimetria amb el senyor Martínez de Torrelodones.

¿Són els catalans ciutadans espanyols per pagar els mateixos impostos que paguen tots els ciutadans espanyols? És evident que sí. ¿Són els catalans ciutadans espanyols per rebre el mateix finançament per càpita dels serveis a què tenen dret tots els ciutadans espanyols? No queda clar. La vicepresidenta De la Vega va apuntar divendres que durant aquest 2009 potser rebrem “una part” del nou finançament. ¿Són els catalans ciutadans espanyols amb el mateix dret de conèixer i usar la llengua castellana que tots els ciutadans espanyols? És evident que sí. ¿Són els catalans ciutadans espanyols amb el mateix dret que els ciutadans espanyols de Burgos a usar la seva llengua pròpia i ser – hi atesos? Tampoc és del tot clar. Una comissió del Parlament Europeu acaba d’aprovar una resolució promoguda pel PP per liquidar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. ¿Són els catalans ciutadans espanyols per dedicar un 0,7% del seu IRPF a les oenagés d’àmbit estatal o superior a dues autonomies? És evident que sí. ¿Són els catalans ciutadans espanyols per poder destinar aquest IRPF a les oenagés catalanes, que per cert són la meitat de totes les espanyoles? Des d’ara, per decisió de la ministra Cabrera, no podrà ser així. ¿És greu que França proclamés el dret de l’home a ser lliure i no abolís l’esclavitud fins a mitjans del segle XIX a les seves colònies? ¿És greu que a l’Estat espanyol – a més a més d’equatorians o senegalesos amb dret de vot limitat – hi hagi ciutadans espanyols, en tota la plenitud legal del terme ciutadans, de primera i de segona a principis del segle XXI? ¿De veritat que són ciutadans espanyols, els catalans? ¿O només són homes d’Espanya, com els que apareixen als quadres de Sorolla?