NEGOCI FAMILIAR · La Xuewei Wu, ara Nieves, i el seu marit regenten un bar restaurant al barri de la Verneda FIDELITAT · Han mantingut la clientela i la carta de cuina catalana ORIGEN · Van marxar de Qing Tian, comarca d’on ve el 70% dels immigrants xinesos de l’Estat, i es van retrobar a Barcelona

Al límit entre les últimes naus industrials del carrer Santander i els habitatges de la rambla Prim hi ha el bar Can Jaume, que s’anuncia amb un rètol de “menjars casolans”. A fora del local, situat sota un edifici de pisos, hi ha una pissarra amb el menú del dia. De primer plat es pot escollir entre amanida, cigrons, tomàquet amb formatge o paella. De segon, hi ha llom adobat, hamburguesa amb ou fregit o salsitxes. El preu és de set euros amb cinquanta, amb pa, beguda i postres inclosos. En aparença aquest és un bar restaurant com qualsevol altre. Però un cop dins descobrim què el diferencia de la resta. Darrere la barra, la Xuewei Wu atén els seus clients amb diligència. Es presenta com Nieves, que, explica, “és la traducció de Xue”, i així es com tothom s’adreça a ella.

Porta ulleres i els cabells llargs recollits en una cua, i no para quieta servint ara un cafè, ara una cervesa, ara una broqueta de truita, amb la banda sonora de la música de la ràdio de fons. La Nieves i el seu marit, en Hai Feng Liu, regenten aquest bar des de fa quasi un any i mig. “Un amic ens va dir que es traspassava. Jo llavors treballava de cambrera en un bar. El meu marit era cuiner en un restaurant xinès”, explica en un castellà poc àgil. Així va ser com van decidir pagar un traspàs i es van fer càrrec de Can Jaume. Es van quedar el local amb tot el contingut i ara en paguen un lloguer al propietari. “Volia un negoci meu per ser més lliure. Guanyes més o menys el mateix que abans però et pots organitzar millor amb els nens”, precisa. La Nieves i en Liu tenen dos fills, en Hao Wen Liu (Òscar en català) i la Hao Ji Liu (Núria), de 2 anys i 8 mesos respectivament, que van néixer a Barcelona.

La Nieves té 26 anys (a la Xina en tindria 27), i va venir a Catalunya el 2001, deixant enrere la seva població natal de Qing Tian, a la província de Zhe Jiang. Es tracta d’una zona de muntanyes boscoses al sud de Xangai, amb mig milió d’habitants. Té una llarga tradició migratòria, com ho demostra el fet que el 70% dels immigrants xinesos de l’Estat provinguin d’aquesta comarca. Només a l’àrea metropolitana de Barcelona hi viuen, oficialment, uns 40.000 xinesos, molts de Qing Tian.

Amics i marit del seu país

La Nieves hi té força coneguts, dins aquesta comunitat. Amics seus d’infantesa són aquí i sovint es reuneixen per celebrar les festes del seu país. A en Hai Feng Liu el va retrobar a Barcelona. Ja es coneixien de Qing Tian però aquí és on van començar a sortir i finalment es van casar. “Tinc el meu certificat de matrimoni. Ens el van donar al consolat xinès de Barcelona”, detalla. Ella diu que “a la Xina paguen poc per la feina i que aquí es guanyen més diners”.

El que més ha costat a la Nieves és aprendre l’idioma. Quan va arribar a Barcelona només parlava mandarí i una mica d’anglès. Aleshores va estudiar castellà durant un any en una acadèmia però tot i estar a diari de cara al públic encara té dificultats per entendre’l bé. Això no ha estat cap limitació per al desenvolupament de la seva feina.

“Continuen venint al bar els clients que hi venien abans del traspàs. M’han ajudat molt. Hi tinc molt bona relació. Quan no entenc alguna cosa me la repeteixen”, explica la Nieves amb un ampli somriure. I com se’n surten a l’hora de preparar els menjars casolans catalans? “Molts dels plats de la pissarra ja els sabia cuinar el meu marit i els altres els ha après. Com ara la paella, que fem els dijous. Els clients diuen que és bona”, precisa. La Nieves diu que fan molt menjar a la planxa i sobretot molts entrepans. “Els que portaven abans el bar ens van ensenyar a preparar – los i ens van aconsellar: sobretot, pregunteu sempre si volen pa amb tomàquet o sense”, riu. Al menú de vegades també hi ha algun plat de cuina xinesa, com ara la vedella amb ceba, o el pollastre amb xampinyons i alguns arrossos.

Amb la crisi ha baixat una mica el consum. “Alguns es porten l’entrepà de casa per estalviar. Aleshores consumeixen alguna beguda”, detalla. La majoria dels clients són homes que treballen a la propera zona industrial. La tracten amb simpatia i sorprèn veure la desimboltura amb què els respon.