PRISMA

Migració, involució social? (2)

El Mundo, EUDALD CARBONELL, 14-01-2009

Com a conseqüència de l’herència dels processos de colonització i del saqueig dels recursos naturals que han sofert els països subdesenvolupats, aquests pobles, als quals nosaltres preteníem civilitzar, es troben ara amb dificultats per tirar endavant en un context capitalista. La seva pobresa és conseqüència, en gran part, de la nostra irresponsabilitat com a espècie conscient.Per aquest motiu, quan escolto al meu voltant comentaris xenòfobs procedents de persones pertanyents a tot tipus de classes socials i de moltes diferents edats no puc sinó enfadar – me i constatar un cop més la ignorància humana. Penso, que si com a societat caminéssim cap a l’encontre i no cap al desencontre, és a dir, si avancéssim tots plegats cap a l’evolució responsable, acolliríem d’una manera molt diferent als nombrosos espècimens que, des de qualsevol racó del planeta arriben als nostres pobles i ciutats.Hi ha un dia en què comencen a caminar i a desenvolupar – se pels nostres carrers, compren en les nostres botigues, i fan ús de la nostra seguretat social, uns drets que per herència filogenètica també els hi pertany. Cal, conseqüentment, pensar en una altre direcció i, en aquesta línia, hem de fomentar la integració de la diversitat i treballar contra la homogeneïtzació de la cultura d’espècie. Només d’aquesta manera podrem integrar experiències i construir un món amb valors evolutius crítics que ens humanitzin més ràpidament.


Es al·lucinant que, tot i que estem al segle XXI, encara es parli d’emigració quan, tractant – se de la mateixa espècie, i que vivim tots en el mateix planeta, hauríem de referir – nos a fluxos d’intercanvi o de moviment de persones. Ens falta, per tant, avançar en una cosa fonamental que és la nostra pròpia consciència, i de forma crítica, de tal forma que la consciència crítica d’espècie hauria de convertir – se en un objectiu i una prioritat en l’àmbit de l’educació. La nostra intel·ligència socialitzada ho pot fer possible, però s’ha de portar a la pràctica, amb l’espasa de Damocles pendent de que, si els nostres comportaments no varien, podem contribuir a la nostre extinció. Desapareixerem com al seu dia va succeir amb l’Homo habilis, l’Homo antecesor, l’Homo neanderthalensis etc…


Si volem que això no passi, hem de ser conscients que l’evolució no té lògica, però la humanització, a aquestes alçades del nostre procés evolutiu, sí que l’ha de tenir.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)