Ha arribat a la Gomera la primera embarcació d’immigrants clandestins de l’any 2009, amb 71 persones, 14 de les quals menors d’edat. Mentre la llum dels focs artificials il·luminava la Nit de Cap d’Any del mar canari, i les platges eren plenes de gent cercant celebració, a la mar, en temporal, la barca cercava llibertat i vida. El drama de Canàries amb l’arribada constant d’éssers humans que fugen de la fam no es pot descriure amb paraules. Les xifres oficials parlen d’un balanç de 45 morts l’any 2008. La resposta dels supervivents quan se’ls demana per què s’arrisquen és: prefereixo morir que quedar – me. A l’article 2 del Pacte de Drets Civils i Polítics de l’ONU es recull el dret a migrar. L’Europa de Trevi es va construir d’esquena a aquesta dimensió jurídica, i a la vigència del Conveni. La fractura entre justícia i seguretat s’està engrandint amb l’aprovació enguany de la directiva Retorn per buidar el territori europeu de població immigrant sobrant del mercat laboral postcrisi financera. Certament, no són temps de celebracions ni per als juristes ni per a la ciutadania, que a poc a poc sent que el mirall de la política en matèria de drets humans devalua l’honor col·lectiu. El Cap d’Any també porta que el procés electoral a Israel impliqui la invasió de Gaza, la guerra i l’extermini, sense quasi reacció de la comunitat política en defensa de Palestina. Obama callat i el lobby armamentístic nord – americà fregant – se les mans. I l’extremisme de Hamàs més encoratjat que mai per la força dels fets. Mals auguris per al 2009.