CANVI D’ERA · “L’elecció d’Obama demostra que els nord – americans volen entrar de ple en la societat multiracial, on el color de pell és irrellevant” NOU REPTE · “Més que el racisme, el gran problema del segle XXI serà la desigualtat generada per l’acumulació de la riquesa”

C larence B. Jones (Filadèlfia, 1931) és història viva. Conseller i advocat de Martin Luther King, va ser un dels autors del discurs en què el líder afroamericà va pronunciar el famós “I have a dream”. Quaranta anys després del seu assassinat, diu que el somni de King comença a materialitzar – se amb la victòria de Barack Obama. Jones acaba de passar per París per inaugurar un parc que portarà el nom del seu mentor i íntim amic.

Què hauria pensat Martin Luther King si hagués assistit a la victòria d’Obama?

No s’ho podria creure perquè mai ens va passar pel cap que presenciaríem un fet similar en la nostra vida. No havíem previst ni en somnis que tindríem un president negre tan aviat, només uns anys després de tancar un segle tan violentament marcat per la segregació. Aquestes eleccions s’han convertit en una mena de referèndum sobre la discriminació. La victòria d’Obama demostra que els nord – americans volen entrar de ple en la societat multiracial del segle XXI, on el color de pell comença a ser irrellevant.

¿Diria que el seu famós somni es comença a materialitzar?

La seva visió profètica s’ha complert en molts aspectes. Martin Luther King va dir que volia viure en un país on els seus fills “no fossin jutjats pel color de la seva pell”. L’elecció d’Obama demostra que una majoria dels nord – americans estan preparats per fer aquest pas endavant i que el somni de Martin Luther King comença a fer – se realitat. Dit això, el racisme no va desaparèixer l’endemà de les eleccions, o sigui que caldrà seguir lluitant. Però l’efecte cultural de la seva victòria serà molt important. Els joves negres ja no tindran excusa per no esforçar – se a l’escola. Ara ja no podran dir que els seus esforços no serviran de res perquè sempre hi haurà un blanc que els passi al davant.

¿Ha viscut la victòria d’Obama com un fet que justifica per si sol tota la lluita de Martin Luther King?

Sense l’efecte transformador de Martin Luther King, la victòria d’Obama mai no hauria estat possible. Tothom em pregunta si durant la nit electoral vaig plorar. I jo responc que sí, però no per Obama, sinó per totes les persones que no han viscut per veure’l convertit en president i s’han deixat la vida perquè la seva victòria fos possible. Obama ho deu tot a aquesta lluita.

En tot cas, Obama va esforçar – se a no convertir – se en portaveu de la comunitat negra durant la campanya per evitar el rebuig de certs segments de la població.

És lògic que fos així. A més, cal recordar que Obama no surt de les nostres files, sobretot per una qüestió generacional. Quan Martin Luther King va ser assassinat, Obama tenia set anys. És normal que observi la nostra lluita amb una certa distància. Però aquesta distància pot haver – li resultat beneficiosa, perquè li ha permès adoptar el nostre llegat i reformular – lo. Obama ha pres l’himne gospel We shall overcome, la gran cançó de protesta dels anys 60, i l’ha reinterpretat convertint – lo en una nova cançó titulada Yes we can.

Ha agafat un espiritual negre i l’ha convertit en una cançó pop.

Això mateix. Ha fet servir la mateixa línia melòdica, però li ha canviat els arranjaments per adaptar – lo als temps que corren. Ha estat com un solista de jazz que improvisa sobre una melodia coneguda per tothom: la cançó dels drets civils.

Si als EUA la raça comença a importar poc, ¿no caldria canviar les polítiques de discriminació positiva que beneficien l’accés dels negres a les universitats i les entitats públiques?

Hi estic d’acord. El sistema actual s’està tornant anacrònic. Cal evolucionar cap a un model en què la situació econòmica sigui més important que el color de la pell a l’hora de beneficiar els qui solen ser discriminats. Jo estic convençut que un blanc pobre de Virgínia Occidental ha de tenir més avantatges que un negre sorgit d’un entorn privilegiat. Obama ha dit que comparteix aquesta idea i penso que no potenciarà cap programa o projecte que hi vagi en contra.

Quines són les mesures més urgents que Obama hauria d’adoptar?

Ara mateix, l’economia mana. Però l’autèntica urgència als Estats Units és la cobertura mèdica universal. Més que el racisme, el gran problema d’aquest nou segle serà la desigualtat generada per l’acumulació de la riquesa.