CONTRA LES CORDES · Rachida Dati i Rama Yade, d’origen magribí i senegalès respectivament, corren el risc de quedar fora del govern francès després d’haver irritat Sarkozy amb els seus desencerts SIMBOLISME · Icones d’una dreta oberta a la diversitat, han acabat perdent la confiança del president

Entre les imatges del primer consell de ministres de l’era Sarkozy i les últimes fotografies de l’executiu francès, s’hi observa una gran diferència. Dues ministres han perdut el somriure radiant que exhibien en un primer moment, quan van ser personalment escollides pel president per accedir al govern, sense passar per les urnes, com a representants del que els francesos anomenen minories visibles.

Divuit mesos més tard, la ministra de Justícia, Rachida Dati, i la secretària d’Estat per als Drets Humans, Rama Yade, viuen grans dificultats. La supervivència política de les dues resulta dubtosa i els analistes ja les situen fora de l’executiu després de la reestructuració que Sarkozy prepara de cara al 2009.

El cas de Dati és el més complex. Exconsellera a l’ombra de l’aleshores ministre d’Interior, Sarkozy va decidir convertir – la en portaveu electoral durant la campanya que el va conduir a l’Elisi. El seu relat personal – filla d’una algeriana analfabeta i germana d’un traficant de drogues, va aconseguir sortir del suburbi pobre on va créixer per convertir – se en magistrada – va convèncer un president fascinat per les històries d’èxit a l’americana. Contra pronòstic, Sarkozy va apostar per nomenar – la ministra de Justícia, tot un símbol de renovació política en un país de cultura conservadora i gerontocràtica.

Però els temps difícils no van tardar a arribar. Dati es va veure perjudicada pel divorci entre el president i la seva exesposa Cécilia, que havia qualificat la titular de Justícia com “una germana”. Des de la ruptura, Sarkozy s’ha allunyat de tots els personatges propulsats per l’exprimera dama, com ara l’antic portaveu de l’Elisi, David Martinon, desterrat al consolat de Los Angeles. La ministra Dati no n’ha estat una excepció. Els temps de les vacances comunes a Nou Hampshire queden lluny. Dati ni tan sols forma part de l’anomenat G7, el grup de set ministres que es reuneixen cada setmana amb el president francès per perfilar l’estratègia política.

En els últims mesos, s’han multiplicat les crítiques al divisme i la superficialitat de Dati, que ha encadenat desencerts al ministeri, on s’ha guanyat la profunda enemistat dels magistrats. Nombrosos col·laboradors de la ministra han dimitit davant del seu caràcter autoritari. Les seves sortides de to han irritat Sarkozy, com la recent acusació pública als magistrats que van internar en un centre de retenció un menor que s’acabaria suïcidant, o les declaracions en què va considerar “sensat” sentenciar penes de presó per a majors de 12 anys.

Davant d’aquesta situació, Sarkozy estudiaria substituir – la per la titular d’Economia, Christine Lagarde, i ressituar – la en un ministeri de nova creació, segons publicava fa uns dies Le Nouvel Observateur. Però Dati, que donarà a llum el primer trimestre de 2009, podria jugar les seves cartes per mantenir – se al càrrec. “Quan arribi l’hora de l’escabetxina, Dati sabrà recordar – se de les històries de família”, afirmava fa poc un polèmic article aparegut al setmanari Le Point, que insinuava que Dati coneix suposats casos de malversació de fons públics al departament dels Hauts – de – Seine, que Sarkozy va presidir fins al 2007.

Gest de rebel·lia

Rama Yade, una altra icona de la nova dreta, afronta un futur igual d’incert. Acaba de perdre el càrrec de secretària d’Estat per a la Unió Europea per haver – se negat públicament a presentar – se com a cap de llista a les europees de juny. Sarkozy, que intentava obligar – la a fer el pas endavant, ha dit haver quedat “decebut” per la jove ministra, filla d’un diplomàtic senegalès.

Aquest gest de rebel·lia ha despertat nombroses crítiques dins les files de la dreta. La secretària d’Estat Nadine Morano ha recriminat a Yade que “la diversitat no és un escut” que la converteixi en “una intocable”. “Quan es tenen orígens magribins o africans, s’ha de fer el mateix que els altres, o fins i tot més”, ha sentenciat.