RETORN · La conjuntura econòmica podria obligar molts polonesos, romanesos i altres ciutadans de l’Europa de l’Est que van emigrar a tornar als seus països FRE · Les grans economies de la UE, en crisi, posen traves a la immigració dels Estats més pobres

Milions de polonesos, romanesos, búlgars i persones d’altres països exsocialistes de l’Europa de l’Est han immigrat a la part occidental de la UE els últims vint anys a la recerca de sous més elevats i millors condicions de feina i vida. Els experts consideren que aquesta immigració massiva ha sigut positiva perquè ha generat divises, un descens de l’atur i la pujada dels salaris en molts països de l’Est.

Segons un informe de la Comissió Europea, els Estats de la UE que han obert els seus mercats laborals a treballadors de l’antiga Europa socialista s’han vist afavorits econòmicament. Al principi de l’any 2006, segons recorda l’eurocomissari d’Assumptes Socials de la UE, el txec Vladimir Spidla, un altre estudi europeu va arribar a la mateixa conclusió: obrir les fronteres comunitàries a polonesos, romanesos i búlgars havia de tenir efectes positius per a les economies de l’oest i de l’est de la UE.

Segons les estadístiques europees sobre immigració de l’any 2006, Espanya és el país que més immigrants de l’Europa de l’Est va rebre: 803.000. En segon lloc figura la locomotora econòmica d’Europa, Alemanya, amb 558.000 treballadors, i la Gran Bretanya, amb 451.000. Els tres països van rebre el 60% del total d’immigrants que van abandonar l’Europa central i oriental. Tot i així, aquest fenomen migratori podria patir una brusca aturada a causa de la greu crisi financera internacional, que ha provocat la recessió, o per les traves que posaran a l’entrada d’immigrants totes les grans economies de la UE.

Més dificultats

Els polonesos ho tindran més difícil per immigrar a Gran Bretanya, Irlanda, Alemanya o França; el mateix els passarà als romanesos amb Espanya i Itàlia, i als búlgars que vulguin abandonar el seu país, encara que siguin els ciutadans més pobres del club europeu. Mentre França busca formes de limitar i controlar la immigració dels països més endarrerits de la UE, i després que l’executiu britànic admetés l’estiu passat que està “penedit” de la seva política migratòria i laboral massa liberal, el govern holandès ha comunicat que en els pròxims tres anys el país no admetrà búlgars ni romanesos. El ministre d’Assumptes Socials d’Holanda, Piet Hein Donner, considera que és “la millor manera d’evitar pràctiques d’explotació i solucionar abans la problemàtica de l’allotjament d’un nombrós grup de treballadors polonesos a Holanda”.

Alemanya manté les seves portes tancades als immigrants de l’Est. I Espanya, amb l’índex d’atur més elevat de la Unió, es veurà obligada a limitar l’arribada de nous treballadors. De fet, ja ha començat a fomentar mesures a favor del retorn, com ha fet en el cas dels romanesos, per bé que amb prou feines han tingut incidència. En aquest context de depressió econòmica i augment de l’atur, Polònia i Romania encapçalen la llista de països amb més immigrants que desitgen tornar al seu país.

La depreciació de la lliura a la Gran Bretanya també és la causa del retorn dels polonesos. El ministeri de l’Interior britànic assegura que han marxat uns 10.000 polonesos l’últim any i 400.000 podrien seguir el mateix camí els pròxims dotze mesos. La millora de les condicions de vida i l’augment dels salaris a Polònia són un al·licient per al retorn, però el sou mitjà mensual polonès, que equival a uns 700 euros, continua estant molt lluny de la mitjana britànica, que voreja els 3.000 euros (2.500 lliures) mensuals.

A Romania les autoritats temen que la crisi econòmica internacional acabi tenint greus repercussions entre els immigrants que treballen a l’Europa occidental, sobretot a Espanya i Itàlia. Tant és així que, segons Bogdan Hosu, president de l’organisme d’estudis socioeconòmics Cartel Alfa, uns 500.000 romanesos que treballen en el sector de la construcció a Espanya i Itàlia podrien tornar al seu país per culpa de la crisi sense precedents que afecta el totxo. Bogdan Hosu creu que “molts tornaran perquè fa poc temps que treballen en aquests països i no poden cobrar l’atur”. Els experts temen que el retorn massiu d’immigrants i la crisi que afecta el sector financer i industrial provoquin un augment considerable de l’atur a Romania, que en l’actualitat només afecta el 3,9% de la població activa. El mateix podria passar a Polònia, on l’atur està per sota del 8% de la població activa, i a Bulgària.