Els dos grans eixos legislatius del Pacte Nacional per la Immigració, firmat divendres, són el manteniment de la cohesió social i l’establiment del català com a llengua prioritària d’acollida. El pla es proposa donar eines a tots els nouvinguts perquè puguin establir les bases de la seva integració social i laboral. Així, Catalunya es converteix en el primer país del sud d’Europa que s’estableix com a país d’acollida amb llengua i mecanismes propis que garanteixen la integració dels nouvinguts com a ciutadans catalans de ple dret. La ‘llei d’immigració’ catalana no es troba en igualtat de condicions, però, amb les dels Estats sobirans d’Europa. Algunes de les mesures que conté només són propostes davant l’Estat espanyol en àmbits que encara no són competència de Catalunya. Aquesta limitació ha estat molt debatuda. Per això alguns sectors, així com l’oposició, han qualificat certs aspectes del pacte signat entre el govern, els partits i les entitats com un “brindis al sol”. Val a dir que CiU ha expressat reserves al pacte, tot i firmar – lo, així com també el sindicat CCOO i SOS Racisme. Però l’acord promogut pel govern té també clars avantatges. El Pacte per la Immigració no només consagra al català com a llengua d’acollida i estableix mecanismes formals i universals per aplicar – ho; també és un avenç en els drets civils i ciutadans dels immigrants, que podran demanar la nacionalitat després d’un període més breu de residència legal i que podran participar en alguns processos democràtics com ara les eleccions municipals. La reforma de les lleis d’immigració – així com una reforma integral de la llei estatal d’estrangeria – és oportuna i necessària. A curt termini, l’Estat central continuarà tenint la darrera paraula en àmbits com ara el reagrupament familiar dels immigrants, el vot, la nacionalitat, l’homologació de títols i el permís de treball per als estudiants. I, naturalment, més enllà del Pacte Nacional serà necessari accelerar la transferència de competències estatals a Catalunya. I és l’aplicació de tots aquests processos el que permetrà considerar Catalunya com un país d’acollida en tota la dimensió del terme.