“És el col · lectiu més desafavorit: tenen més de 45 anys, són dones immigrants i sense formació”, explica una de les assistentes socials de L´Heura. Tot i el bloqueig inicial, “quan han decidit donar el pas i trencar amb el que estaven aguantant, en una setmana el seu comportament canvia radicalment”, explica Griso. A la Fundació arriben molts casos “d´urgència” els que s´han d´atendre immediatament després que la dona decideix marxar de casa.

La feina de les professionals es bàsica: “Moltes no han anat mai al metge amb els seus fills, han d´aprendre a ser autosuficients, trobar un treball i per això, primer, en molts casos, han de regularitzar la seva situació al país”, afegeix Griso. La feina no es limita només a l´atenció a la dona. Vetallar pels fills, que també han viscut els maltractaments, “i de qui quasi ningú en parla”, insisteix Griso, és clau i per això també els hi proporcionen un reforç escolar i ajuda psicològica. “Quan les mares veuen que els fills estan millor, elles també progressen més ràpidament”, diu.

Fa uns dies les dones i els nens que actualment viuen en pisos de la Fundació L´Heura van trobarse a la casa que l´entitat té a Torreforta per fer les felicitacions de Nadal. Va ser una festa.

A l´Heura, les dones i els seus fills disposen d´habitacions individuals i comparteixen espais com la cuina o el menjador. L´objectiu final és aconseguir la seva inserció social i això vol dir que han d´arribar a assolir una independència econòmica. Tot i així, l´estada a la Fundació depèn de cada cas i les dones segueixen en contacte amb l´entitat un cop l´han abandonada. “S´estableix una relació molt intensa amb elles i també amb els seus fills”, diu Griso.

L´atenció a aquest col · lectiu va començar a L´Heura ara fa tres anys amb convenis amb Ajuntaments. Aquesta setmana, en motiu de la celebració del dia contra la violència de gènere Tarragona i Reus han fet públiques les xifres de les dones ateses en el que va d´any: un total de 207 a Tarragona i 320 a Reus.