FÈLIX BERNAL – Girona
De França, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, però també d´altres païsosmenys habituals com Síria, Moldàvia o Haití. La procedència dels metges que actualment treballen al sistema sanitari català és molt divers. Lèncapçalen, amb diferència, els metges argentins seguits dels colombians, cubans i francesos. Són el 16,5% dels facultatius que actualment treballen a Girona. Una xifra que amb els anys s´ha anat incrementant. De fet, l´any passat es van col · legiar més metges estrangers (41,5%) que catalans (25,8%) o espanyols (16,6%).

El cas, però, no és exlcusiu a la província de Girona. A Catalunya, segons les dades del Col · legi Oficial de Metges de Barcelona, durant el 2007 un 40% eren foranis. Un percentatge gens casual ja que les dades indiquen que des del 1998 l´augment d´aquests facultatius ha anat en detriment dels metges catalans i espanyols.

Per què? La directora dels Serveis Territorials de Salut, Marta Pedrerol, opina que més que una mancança de personal, hi ha menys disponibilitat. Per varios motius; la sobrecàrrega de feina motivada per l´augment i l´envelliment de la població, que agumenta “les visites al metge de capçalera”; la conciliació entre la feina i la família i l´envelliment dels professionals. “El 37% dels metges de Girona té entre 45 i 55 anys. I, a partir dels 50, està exempt de guàrdies”, apunta.

Aquests factors més la creació d´un xarxa “tan desecentralitzada” han desencadenat, per Pedrerol, la situació actual.

El president del Col · legi de Metges de Girona, Eudald Bonet, afirma que aquesta tendència és una “conseqüència directa d´un sistema que necessita de molts professionals” que, al seu parer “la universitat no nodreix”. I argumenta que anirà a més, “perquè hi haura més jubilacions que no pas nous metges”. Per aquets motiu, apunta com una “necessitat” incorporar metges estrangers “per tirar endavant” tot i que “sap greu anar a buscar gent de fora”.

Tant Pedrerol com Bonet assenyalen que l´arribada dels nous facultatius és “positiva”. No obstant, el president del Col · legi creu que “l´usuari prefereix més un metge de casa perquè se sent més a gust per la pròpia idosincràsia”, ja que “la relació amb un metge estranger pot ser més freda o tibant. Però arriben ben formats i garanteixen una bona pràctica mèdica”, especifica.

Per Pedrerol, en canvi, aquesta arribada és una solució només immediata. A mig termini proposa reorganitzar els serveis i els rols dels diferents professionals. Mentre que a llarg termini, apunta que cal incentivar la formació de metges i d´especialistes.

El president gironí afirma com causa la feminització de les plantilles: “Comencen a haver-hi més metgesses que metges i com més dones hi ha, més necessitats de personal”. Per Bonet aquest procés té avantatges i inconvenients. “Elles són més delicades i tenen una dedicació especial intel · lectual, però també tenen altres escales de valors. Prioritzen els fills i la família, i l´home, potser, està més per la feina i pensa que la família i la casa ja ho farà un altre”.