Susana Broggi Edat: 50 anys País de procedència: Argentina Especialitat: Pediatria Anys a Catalunya: sis mesos Lloc on treballa: CAP de Roses

FÈLIX BERNAL – Girona

AMBULATORI La Susana va arribar fa sis mesos a Roses per exercir com a pediatra al CAP

DEMANDA La pediatria és una de les especialitats amb més vacants a la sanitat catalana
a Susana Broggi és va llicenciar L com a pediatra a la Universitat Nacional de Rosario. Una de les especilitats mèdiques amb més vacants del sistema sanitari català. Té 50 anys i aquest estiu va arribar al Centre d´Atenció Primària de Roses procedent de l´Argentina.

La seva va ser una aposta personal. Tenia clar que podia millorar en la seva carrera professional i, alhora, volia garantir un futur millor per a les seves filles. En sis mesos la Susana s´ha adapatat a la perfecció amb el seu nou entorn. Tan és així que té clar que té clar que no tornarà al seu país mai més. “El país és meravellós. La veritat és que no me l´imaginava així. Tenia por per la gent que em trobaria i els companys, però el cert és que la rebuda ha estat fantàstica tot i que m´havien dit que els catalans eren molt tancats amb la gent que ve de fora. Però no ha estat així, al contrari, m´han ajudat molt i em segueixen ajudant cada dia”, comenta.

Ella va arribar directament al CAP de Roses després de contactar per Internet amb la borsa de treball de l´Associació Espanyola de Pediatria. “Tot va anar molt ràpid. Vaig buscar feina a la borsa de treball i ben aviat van contactar amb mi per iniciar els tràmits”, explica.

Tanmateix, la homologació de la seva carrera és va fer en tan sols tres mesos. “Vaig presentar la meva carpeta curricular i en poc temps em van confirmar que estava homologada per exercir com a pediatra a Espanya”. Una carrera que a l´Argentina li va costar sis anys d´estudis i tres anys més d´especilitat: “La formació a Rosario és gratuïta,pots estudiar la carrera que vulguis i hi ha una bona formació”. El problema, afemetges geix, “sorgeix quan et llicencies ja que les condicions posteriors no són gens bones i és per aquest motiu que tanta gent del meu país busca nous horitzons”.

L´experiència de la Susana a Catalunya ha esta més que positiva. L´única circumstància que s´ha trobat i amb la que ha hagut de batallar amb més persistència en el poc temps que porta a Catalunya, ha estat el tracte amb alguns dels usuaris de la sanitat catalana. Afirma que ha notat certa “desconfiança”. Una reacció que considera “lògica i normal”, ja que la seva especialitat requereix unes relacions especials amb els usuaris i un seguiment acurat dels pacients.

Després de viure sis mesos a Catalunya, la Susana assegura que no té “cap mena d´intenció de tornar a Rosario”. És més, té un cert sentiment de recel envers l´Argentina. Considera que el seu país no s´ha portat bé amb ella: “La meva terra no m´ha donat tot l´esforç que jo em mereixo”. Un esforç d´anys d´estudi i tota una vida de dedicació.

El cert és que li agrada i està encantada amb el nou gir que ha donat la seva carrera professional i personal. Actualment viu al municipi costaner amb la seva filla de 7 anys. A l´Argentina, però, hi ha deixat una part del seu cor. És la seva filla gran de 24 anys que s´acaba de llicenciar i ha obtingut la llicenciatrua de veterinària. Com la seva mare, ella també espera seguir els seus passos i ja ha començat els tràmits per poder homologar la seva carrera aquí.