Mouna Taourag Edat: 35 anys País de procedència: Marroc Especialitat: Cirurgia Anys a Catalunya: 10 Lloc on treballa: Hospital de Figueres

FÈLIX BERNAL – Girona
a Mouna Taourag és del Marroc. Ella és cirurgiana L i fa deu anys que treballa com a metgessa a Figueres. El 1998 va acabar la carrera a França però volia estudiar la seva especialitat en un altre país. L´estiu que es va llicenciar se´n va anar a les illes Canàries de vacances. I va ser allà on es va començar a plantejar fer la seva especialitat a Espanya. Finalment, es va decantar per fer la residència a Vic. Ella és un dels 394 metges estrangers col · legiats dels 2.382 que representen la plantilla de facultatius sanitaris de la província de Girona. Si bé la xifra de metges estrangers, a dia d´avui, només representen un 16% del total, el Col · legi de Metges ha detectat que aquesta és una tendència a l´alça. Només al 2007 un 41,3% dels metges col · legiats a Girona venien o bé de Llatinoamèrica o de païsosde la CE.

La Mouna Taourag i en Josep Roig treballen un parell de dies a la setmana al mateix hospital. La Mouna és cirurgiana però durant dos dies baixa fins a Girona per fer-hi guàrdies. Diu que la seva tasca professional s´ha desenvolupat amb certa normalitat: “No he tingut cap problema. Només m´he trobat amb algun pacient que s´ha sorprés que jo fos la cirurgiana potser per ser jove o per ser noia”. S´ha trobat amb pacients que li preguntaven: “Bé, i quan ve el cirurgià?” o amb “ah!, però ets tu qui m´operarà?”. Ella considera que aquestes reaccions vénen pel fet de ser dona i jove i prefereix pensar que no és no pas per la seva procedència. De la seva etapa com a resident, però, sí que no en guarda bons recodrs: “Els companys m´ho van posar difícil. Al principi em vaig sentir discriminada. Em costava la llengua i em deien que feia faltes”.

El cert és que la Mouna ha fet un gran esforç d´adaptació. En només tres mesos paralva perfectament el castellà. I, ara, la seva dicció del català és perfecte.

En Josep Roig Garcia té 51 anys i és cap de secció el Servei de Cirugia General Digestiva i director Mèdic de l´Hospital Josep Trueta de Girona. Des de que va començar a treballar, al desembre del 1989, ha observat com la plantilla de facultatius ha anat canviant: “Durant la dècada dels noranta no era tan visible. Hi havia molta més oferta de facultatius que places als hospitals. Ho vem començar a viure des de fa set o vuit anys”.

Recorda que quan ell va entrar a treballar eren entre nou i 10 cirurgians. “Ara en som vint-i-vuit en el mateix servei”. Això es deu, al seu parer, perquè “s´ha incrementat l´oferta sanitària i, perquè hi ha hagut una certa restricció en la formació d´especialistes i el número de places és insuficient”. Roig entén que l´arribada dels estrangers a la sanitat catalana “és positiva en la mesura que hi ha unes necessitats i les has de cobrir, el que et preocupa és el nivell de preparació”, ja que “depén de la persones i d´on s´han format”. Si bé, afegeix que “hi han uns estàndars mínims de qualitat, i ells els donen perquè sinó no podrien exercir”.

D´altra banda, incideix en què la solució ha de venir per una major entesa entre “les estructures que coordinen el número d´especialistes que es formen amb les necessitats reals de la població”. No obstant, com a metge del Trueta considera que són “els hospitals comarcals més petits qui estan pagant les conseqüències”, ja que “els més grans ja formen especialistes i cobreixen les vacants amb els metges que tenen en formació, mentre que són els especialistes d´altres nacionalitats qui acaben ocupant les places dels centres comarcals”.

La Mouna viu sola a Catalunya. La seva família, liberal, viu a Casablanca. Els seus pares no van voler que es quedés al Marroc, i ella ansiava trobar la seva “llibertat i independència”. A França va començar la seva aventura vital. Quan va acabar la carrera la seva família va intentar que tornés però ella ja es sentia “més estrangera al Marroc que aquí”. Amb els anys l´han acabat entenent. Ara s´ha comprat una casa a Vilatenim però en un futur el seu objectiu és retornar: “Quan sigui gran i més madura vull aportar la meva experiència i ajudar a la dona marroquina”.