Els Verds, partit alemany nascut el 1980 com a moviment aglutinador de pacifistes i partidaris d’esquerres, van tocar ahir els timbals de guerra amb una imatge per a la història. Conscients de viure una jornada sense precedents amb l’elecció de Cem Özdemir com a copresident de l’agrupació, els ecologistes es van engrescar a elevar el to crític contra la Gran Coalició que formen al govern els cristianodemòcrates (CDU) de la cancellera, Angela Merkel, i els socialdemòcrates (SPD), i a revisar les pròpies estratègies per participar en les legislatives del pròxim setembre amb opcions d’entrar a l’executiu.

Özdemir es va convertir en el primer ciutadà amb arrels turques que accedeix a la copresidència d’un partit polític alemany, després de tenir el suport del 79,2% dels delegats que van assistir al congrés que els Verds estan celebrant aquest cap de setmana a Erfurt. Claudia Roth serà l’altre cap del lideratge bicèfal del grup en ser reelegida ahir amb el 82,7% dels vots, 16 punts més que fa dos anys.

Al marge d’agrair la seva elecció “als meus pares i als immigrants que encara no poden votar, perquè no tenen la nacionalitat, malgrat portar quaranta anys al país”, Özdemir va instar els seus companys de partit a ser més vehements en l’atac al govern.

“Aquesta és la coalició de la paralització, de l’estancament”, va remarcar el nou líder ecologista, mentre denunciava el ministre federal de Medi Ambient, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, per prioritzar els interessos de la indústria automobilística en comptes de la protecció del medi ambient.

En l’ambició que els Verds tornin al govern – ja hi van ser amb l’excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder – , el polític turcoalemany va defensar que ara no és moment d’avançar possibles pactes – no es descarta, doncs, una eventual coalició federal amb la CDU, com passa ara a la ciutat Estat d’Hamburg – sinó de deixar clares les prioritats.

Programa ambiciós

Aquestes prioritats, segons va declarar la reelegida presidenta Roth, són l’aprovació d’un New Deal, un programa milionari d’inversions destinades a reformes socials i ecològiques, i un pla perquè per a l’any 2050 totes les fonts d’energia renovable produeixin el 100% del consum energètic europeu.