Francès

En els pròxims dies, el govern francès publicarà un decret que convertirà en obligatori el coneixement del francès per als candidats a la immigració. Les persones que es vulguin acollir al reagrupament familiar hauran d’aprendre francès al país d’origen. He seguit les reaccions a la mesura a la premsa francesa. Escasses. No hi ha hagut gaire debat polític. Tothom ho troba natural. Només algunes associacions consideren que la mesura és un filtre per frenar la immigració: creuen que ja aprendran francès a França. No he trobat entre les reaccions algunes frases que són habituals en el debat lingüístic a casa nostra: aprendre llengües és un dret individual, les llengües mai no han de ser obligatòries, s’ha de seduir i no obligar o els immigrants vénen a treballar i no a aprendre llengües. Potser perquè frases com aquestes només s’apliquen a les llengües quan es consideren de segona divisió. No regeixen per a les de primera.

Plaça

La mesura francesa té lògica. Som en societats on es parlen moltes llengües. Persones vingudes de fora mantenen la seva llengua d’origen i la transmetran als seus fills. La faran servir en l’àmbit familiar, en el comunitari, fins i tot en el de la creació. Però perquè hi hagi una societat cohesionada cal que, a més d’aquestes moltes llengües diverses, existeixin llengües compartides, llengües de la plaça pública, que tothom ha de conèixer i poder fer servir, i que per tant comporten una forma o altra d’obligatorietat. Aquestes llengües de la plaça ja no seran les de totes les cases. Però seran les que es coneguin a totes les cases.

Català

El nostre problema, aquí, no és que es discuteixi que ha d’haver – hi llengües compartides a la plaça pública, conegudes per tothom i per tant obligatòries. El conflicte d’aquí és si a Catalunya el català ha de ser una d’aquestes llengües. Dit d’altra manera, la discussió és si es permet que el català tingui un paper a la plaça pública o si se li nega aquest paper i esdevé una més de les llengües que es parlen a Catalunya, mentre a la plaça hi ha només el castellà compartit i obligatori. Sabent que si traiem el català de la plaça pública li estem practicant una forma més o menys accelerada d’eutanàsia.