El color no importa, però... qui no coneix algú racista?

Avui, Andrea Hopkins (Reuters), 29-10-2008

PRESSIÓ SOCIAL · Part de l’electorat demòcrata amaga que triarà Obama REREFONS · El racisme latent va obligar McCain a defensar el seu contrincant

Amb l’economia com a gran preocupació de present i de futur, els votants de l’Amèrica profunda asseguren que la raça no és el factor que determina la tria del candidat a qui votaran dimarts que ve. Tanmateix, tothom sembla conèixer algú que escollirà el nou president dels Estats Units en funció del color de la pell.

“A mi no m’importa… però el meu marit no hauria votat mai un negre”, confessa Myrtle Campbell, una jubilada de 67 anys, mentre espera que comenci el míting de la número dos republicana, Sarah Palin, a Cincinnati, Ohio; un dels Estats on pot acabar – se decidint el duel presidencial entre el demòcrata Barack Obama i el republicà, John McCain.

Uns 80 km al sud de Cincinnati, a St. Bernard, John Estep, ajudant del director d’un institut, assegurava que votarà per Obama, però no fa pública la seva tria. “La gent m’increpa: «Vols un president negre?» I jo els responc que vull un bon president”, exposa Estep, de 59 anys. És innegable que el factor racial flueix en el mar de fons de la campanya i, tot i que els sondejos donen Obama com a guanyador, cap dels dos bàndols les té totes. L’anomenat efecte Bradley, aquell que descriu el vot ocult que, en públic, diu que vota un aspirant negre, però a les urnes se’n desdiu, pot acabar donant sorpreses d’última hora.

El racisme és latent fins al punt que McCain va haver de sortir en defensa del seu contrincant demòcrata, de qui va haver de dir que és un “home de família decent”, quan els seguidors republicans el van titllar de traïdor, terrorista i musulmà; adjectius que, segons els experts, amaguen l’odi racial.

El governador d’Ohio, el demòcrata Ted Strickland, que va recórrer l’Estat amb Obama, va poder copsar el malestar de la classe blanca treballadora davant l’elecció del senador per Illinois com a candidat demòcrata. Strickland no amaga la seva preocupació davant l’amenaça que el factor racial els acabi passant factura a Ohio, un front importantíssim en la lluita presidencial.

Inexpert i desconegut

“Per a molta gent, Obama representa el desconegut, i això no és racisme”, descriu Dennis Goldford, professor de la Drake University a Des Moines (Iowa). L’acadèmic argumenta que un sector de l’electorat “pot no votar – lo per racisme, però també per qüestions polítiques i inexperiència”.

Barbara Geir, una farmacèutica de Dayton, de 38 anys, s’oposa a Obama perquè està en contra de la propietat privada d’armes. No ho està, però advoca per controls més ferris. A més, quan va assistir al míting de Sarah Palin i aquesta va dir: “No oblideu que Obama té contactes amb terroristes”, Geir va tenir clar per qui votava. “Obama va tenir contactes amb terroristes en el passat – afirma convençuda Geir – però no em faci dir amb qui, sóc molt dolenta per als noms”.

En canvi, Jonathan Vogt, de 23 anys, que es dedica a fer enquestes i a encoratjar els seus compatriotes porta per porta a votar demòcrata, pensa que: “Això és Amèrica, i encara hi ha racisme, però en una petita minoria de la població, la majoria de la gent que no votarà Obama, en dóna com a motiu la seva inexperiència”. Per contra, una de les seves enquestades, Angela Lovett, que és negra, veu el racisme de primera mà. “Sovint sento comentaris a la feina, però l’elecció pot decantar – se per qualsevol dels dos bàndols”, sentencia.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)