BUTXACA La crisi econòmica és la principal preocupació dels llatins, que veuen Obama més capacitat per gestionar – la DECISIUS La comunitat hispana representa ja el 20% de l’electorat en alguns dels Estats claus

El republicà John McCain estava a priori ben situat per guanyar – se el vot hispà. És popular entre la comunitat llatina del seu Estat, Arizona, i com a senador es va oposar al seu propi partit en impulsar una reforma migratòria que no va tirar endavant. Però això no ha estat suficient per guanyar – se aquest electorat, que s’ha decantat pel seu rival, el demòcrata Barack Obama. Segons una enquesta del Pew Research Center, un 66% dels hispans votaran el 4 de novembre per Obama i un 23%, per McCain.

Els motius de la davallada del republicà entre la comunitat llatina són els mateixos que entre la resta de l’electorat: l’economia. Tot i que continua sent un tema d’interès pels hispans, la immigració ja no és la seva preocupació principal, sinó que ho és la crisi econòmica i, com la resta de nord – americans, veuen Obama més capacitat per gestionar – la.

L’educació, el cost de l’habitatge, l’atur, la sanitat i la guerra a l’Iraq, on han perdut la vida molts hispans, són els altres temes d’interès. En canvi, qüestions socials com l’avortament o el matrimoni gai, que els republicans havien utilitzat tradicionalment per mobilitzar l’electorat hispà, ja no tenen tanta rellevància.

Dorothy Olmos és una republicana de Texas que va créixer en una llar demòcrata, però tant ella com la seva família van girar cap a posicions més republicanes perquè aquest partit “reflecteix millor els nostres valors cristians”. “L’hispà es reconeix en aquests valors”, diu.

Però en plena crisi econòmica i quan la meitat dels llatins declaren que la situació de la comunitat hispana als Estats Units és pitjor que fa un any, les posicions de Dorothy són més una excepció que la norma general.

“Votaré per Obama perquè és la millor opció per al benestar econòmic i per als llatins”, diu Diógenes Santos, un treballador dominicà d’una fruiteria de Washington Heights, un barri de Manhattan poblat bàsicament per hispans. Atén la clientela amb la xapa Obama for president a la jaqueta. Com molts altres dins de la comunitat llatina, a les primàries demòcrates va votar per Hillary Clinton, però amb la senadora fora de la cursa, no se li va passar pel cap canviar – se al bàndol republicà. Al contrari del que es va pensar, tres de cada quatre hispans que van votar per Clinton a les primàries estan disposats a votar per Obama.

“Els republicans intenten dividir el vot, però no podran”, diu Fausto Muñoz, jubilat del servei de correus dels EUA que porta més de 40 anys fora de l’Equador, on va néixer.

Campanya en espanyol

George W. Bush es va endur el 44% del vot llatí el 2004, i els candidats són conscients de la importància d’aquest electorat en Estats com Nevada, Nou Mèxic o Colorado, on representen més del 20% de la població. També pot decidir el resultat en Estats on la cursa serà ajustada, com Florida. Els dos candidats fan campanya entre la comunitat lla – tina, però qui ha destinat més recursos ha sigut Obama, que fins i tot s’atreveix a parlar en espanyol. La campanya de McCain, en canvi, sembla que ja dóna la batalla per perduda en aquest segment de població, on les reaccionàries posicions del seu partit envers la immigració li han fet molt de mal.

Al contrari de Hillary, Obama no havia fet durant les primàries un esforç per penetrar en la comunitat llatina, ja que tenia les de perdre. Un cop nominat, la seva campanya ha invertit 20 milions de dòlars en arribar als votants hispans en el seu idioma i parlar – los d’allò que els preocupa. “Obama està treballant de valent per guanyar – se el suport i el vot dels hispans, i es notarà a les urnes”, diu Janet Murgia, presidenta del Consell Nacional de La Raza, grup de pressió dels llatins.

Insatisfacció general

Més enllà del suport a Obama, els últims dos anys els hispans s’han decantat en un 65% pel Partit Demòcrata, mentre que només un 26% s’identifica avui com a republicà. La insatisfacció general per la direcció que porta el país és el motiu principal d’aquesta tendència, així com la percepció que els demòcrates es preocupen més pels seus problemes.