La bèstia racista pot evitar – ho, però sembla cada cop més difícil. Barack Obama ha demostrat en les últimes setmanes que té un projecte que connecta amb la més genuïna ànima dels Estats Units. S’hi referia diumenge el general republicà Collin Powell, quan va fer públic el seu suport al candidat demòcrata. No es tracta del color de la pell – Powell també és teòricament negre – sinó de la defensa dels millors i més universals valors dels EUA.

A POWELL NO LI AGRADA LA TRIA DE SARAH PALIN perquè no la creu preparada per succeir el president des del primer dia si és necessari. A Powell tampoc no li agraden els canvis d’orientació de McCain en les propostes econòmiques. Però el que l’ha portat a dir que el partit ha anat “massa lluny” és la campanya negativa que el fa cada cop més radical i més “estret”. El partit que estén insinuacions que Obama té connexions amb el terrorisme i que suggereix que Islam i terror son una sola cosa. El general de quatre estrelles afirma que es va decidir a parlar en veure la fotografia d’una mare que plorava a Arlington als peus de la tomba del seu fill de vint anys mort a l’Iraq. Una tomba amb una mitja llunya per la fe islàmica d’aquell jove nascut americà a Nova Jersey. Powell es preguntava si no és precisament l’essència del país que un jove nascut musulmà pugui intentar ser president i si no és l’essència del país que un jove de qualsevol origen i religió defensi el seu país.

EL SUPORT DE POWELL A OBAMA no li aportarà un corrent de vots massiu, però és molt indicatiu del cansament i la irritació del sector moderat dels republicans amb la manera d’actuar dels últims anys, en què ha valgut tot.

EL DARRERS VUIT ANYS, EL PARTIT REPUBLICÀ ha quedat en mans dels radicals neoconservadors i de la ultradreta religiosa, que el fa cada cop més radical i menys inclusiu. De fet, cada cop menys genuïnament nord – americà perquè va en contra dels valors sobre els quals es van edificar els Estats Units.

NOSALTRES EL POBLE, L’ENTITAT QUE ESCRIVIA la Constitució, expressava un conjunt de valors que ja no són els republicans de les insinuacions de McCain, ni de l’administració de George W. Bush. El credo nord – americà de Thomas Jefferson és un conjunt de valors que defineixen la identitat, comuns als seus ciutadans, malgrat la diversitat d’origens. Els elements definitoris són: la llengua anglesa, la convicció religiosa; els conceptes anglesos de l’imperi de la llei, la responsabilitat dels governants i els drets dels individus, i els valors dels protestants dissidents com l’individualisme i l’ètica del treball. El codi font s’ha nodrit i consolidat amb les generacions posteriors d’immigrants, que van ser assimilades en la cultura original i van fer les seves pròpies contribucions adoptant el credo comú. De fet, van ser la cultura angloprotestant i les llibertats polítiques en un entorn econòmic favorable a les oportunitats el que va atraure milions d’immigrants als EUA, i va convertir la immigració a gran escala en una característica del país.

UN FET QUE CAUSA ADMIRACIÓ ALS EUROPEUS quan veuen les banderes de les barres i les estrelles en jardins i finestres de qualsevol barri o ciutat.

LA IDENTITAT NACIONAL NORD – AMERICANA té, doncs, un caràcter cívic. És una adscripció que fa que els seus millors principis siguin aplicables a altres societats i per això el seu poder de seducció va molt més enllà del seu poder militar i econòmic. El seu poder ha estat el de la defensa d’uns principis de llibertat, iniciativa i democràcia que n’han fet una societat inclusiva. Els atemptats de l’11 – S van ser un brusc despertar a la realitat que la distància ja no significa invulnerabilitat i la presa de consciència d’un nou enemic amb mètodes no convencionals. Però el replegament interior, la violació dels drets humans, el xantatge patriòtic, la por, son la pitjor amenaça a l’american way of life.