Dissabte es va celebrar el funeral del polític més popular d’Àustria, l’ultradretà Jorg Haider, mort una setmana abans en circumstàncies no gaire honorables, quan tornava a casa d’una festa conduint a 142 km/hora (més del doble de la velocitat permesa) i amb una taxa d’alcohol a la sang d’1,8 (el triple del màxim autoritzat). La mort de Haider suposa la pràctica decapitació de l’extrema dreta austríaca. Però també marca el declivi d’aquest sector polític en l’àmbit continental, com evidencia el fet que a les exèquies de Haider no hi havia cap líder ultradretà europeu. Així i tot, no es pot parlar d’una extrema dreta europea en extinció. A Àustria, els ultres de dreta han perdut el seu líder carismàtic, admirador de Hitler i negador de l’Holocaust. A França, la filla de Jean – Marie Le Pen, Marine, té grans dificultats per recollir l’herència política del seu pare, que ha anunciat la seva retirada per a l’any 2010, i Espanya és (encara) l’únic gran Estat europeu sense cap partit ultradretà amb representació parlamentària. Però a Itàlia els ultres formen part del govern Berlusconi, a Bèlgica són prou poderosos i a l’antic Est comunista la seva força és creixent, sobretot en països com Polònia i Bulgària.

Les èpoques de crisi econòmica com la que vivim són especialment propícies per al populisme i l’extrema dreta, que, a més de tenir uns principis vinculats als feixismes històrics, aprofita d’una forma hàbil i oportunista la insatisfacció d’alguns sectors socials amb la immigració, o l’impacte sobre els sectors populars de les retallades en l’Estat de benestar. Les propostes de l’extrema dreta, àmpliament desacreditades per la història, tenen el seu atractiu electoral en societats sacsejades per la incertesa econòmica. Per això no es pot dir que l’extrema dreta estigui en perill d’extinció, sinó més aviat que està sempre esperant les circumstàncies propícies. La seva ideologia, nefasta i inacceptable des de criteris democràtics, i les seves propostes populistes i demagògiques, només es poden combatre des de la transparència i la unitat de les forces democràtiques, perquè l’extrema dreta és una amenaça que està a l’aguait i difícilment desapareixerà de l’horitzó.