FRACÀS · La marxa feixista programada a Tarragona se celebra amb una participació sota mínims BLOQUEIG · A Barcelona els Mossos retenen durant més de dues hores els manifestants contraris a l’acte de la ultradreta

Les previsions van sobreestimar la capacitat de mobilització dels ultradretans Alianza Nacional (AN) pel centre de Tarragona. S’havia dit que els feixistes arribarien en massa de tot l’Estat i les autoritats havien muntat un dispositiu policial sense precedents a la capital tarragonina: més de 200 efectius per evitar una batalla campal. La realitat va ser una altra. Enmig de ruixats intermitents, la temuda marxa d’Alianza Nacional només va aplegar unes cent cinquanta persones. A uns dos – cents metres, la concentració antifeixista convocada per la coordinadora de moviments socials i polítics de Tarragona, que va tenir el suport d’unes 400 persones, es va dissoldre pacíficament.

Alianza Nacional és un partit recent, del 2006, però amb les velles mateixes idees de sempre. Malgrat l’absència de banderes preconstitucionals a la marxa – detall de què zelosament va tenir cura l’organització – , els discursos, les proclames, els gestos, el vestuari i els símbols que lluïen ahir bona part dels manifestants no deixaven marge per al dubte. Aquesta formació nacionalsocialista respectada per la llei de partits fomenta l’equiparació entre immigració i delinqüència, posa al mateix nivell separatisme i terrorisme i és partidària de derogar les autonomies. “El vostre odi és la nostra força”, va cridar un dels portaveus d’AN davant dels presents, la majoria de Madrid, Toledo, València, Màlaga, Lleó, Astúries i Barcelona. “Espanya, una!”, li van respondre. Martín Vargas, secretari de premsa d’AN, va culpar la nul·la resposta ciutadana a la pluja i als “enganys a l’opinió pública de partits antidemocràtics com ERC”.

Sobre la mateixa Rambla Nova, on també plovia, però a uns 200 metres, separats per un potent cordó antiavalots, unes 400 persones es van concentrar pacíficament en contramanifestació. L’acte, que encapçalava el lema Nazis, ni a Catalunya ni enlloc, es va dissoldre sense cap incident. A l’Ajuntament i la subdelegació del govern central respiraven alleugerits. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que havia demanat a la subdelegació que prohibís l’acte, va agrair el dispositiu de seguretat i “el civisme de la ciutadania, que no ha caigut en la provocació”. “Espero que en el futur això no pugui tornar a passar”, va explicar el regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, que és partidari que “la democràcia” revisi la legalitat d’aquest tipus de partits i eviti manifestacions d’ultres com la d’ahir.

Tres actors a Barcelona

A Barcelona els primers compassos del dia ja feien preveure que el matí seria mogut. Ben aviat els tres fronts que havien de protagonitzar la jornada – Mossos d’Esquadra, feixistes i antifeixistes – començaven a efectuar els primers moviments. Entre les 7 i les 8 del matí la policia de la Generalitat procedia a desallotjar els joves de l’esquerra independentista extraparlamentària que s’havien encadenat la nit abans als arbres de la plaça Sant Jordi, a Montjuïc, per impedir la tradicional concentració de l’ultradreta. Era només la primera de les accions previstes per protestar contra les concentracions de caràcter feixista que cada any se celebren a la capital catalana amb motiu del dia de la Hispanitat.

De seguida va començar un segon acte en diferents escenaris. Mentre a la falda de Montjuïc els simpatitzants dels partits d’ultradreta oferien el seu particular homenatge a la bandera – preconstitucional en la majoria dels casos – , a Sants uns quants centenars d’independentistes i antisistema donaven el tret de sortida a la manifestació amb què, sota el lema Res a celebrar, mostraven el seu rebuig al fet que l’Ajuntament autoritzi aquest tipus de concentracions a la ciutat.

Sota l’atenta i immutable mirada dels Mossos d’Esquadra, els participants a la concentració d’ultradreta s’anaven engrescant. Des de les crítiques al “babau” Zapatero, fins als crits de “traïdor” contra Mariano Rajoy, passant per la lectura d’un missatge de l’inefable Blas Piñar i acabant amb un espontani Cara el sol i la crema d’alguna estelada.

Protagonisme final

A pocs carrers de distància, els manifestants antifeixistes intentaven accedir a la muntanya de Montjuïc i rebien les primeres càrregues policials, que significaven l’inici del tercer acte. Els manifestants eren rodejats per la policia autonòmica i obligats a aturar – se durant dues llargues hores. Sota una pluja de crits que els acusaven de segrest, els Mossos convertien la manifestació antifeixista en una simple concentració a l’espera que els manifestants de l’ultradreta acabessin les seves celebracions.

No va ser fins a les 14 hores que es va desfer el cordó policial i es va permetre la dissolució dels manifestants, amb què es va donar per acabada una jornada de la Hispanitat en què, malgrat les previsions més negatives, el protagonisme no va ser ni per a feixistes ni per a antifeixistes, sinó per als Mossos d’Esquadra.