“Hi ha molts establiments que funcionen de forma il · legal. En algunes botigues cada dia et pot atendre algú diferent, cosa que fa pensar que no paguen la Seguretat Social. És com funcionaven aquí els comerços fa 50 anys”, afegeix Ricard Guillaumes, vocal de l´Associació de Comerciants de la zona President Francesc Macià. Reclamen la presència de més inspectors per fer complir la normativa i que hi hagi major planificació comercial.

Alumnes de 25 nacionalitats diferents En alguns centres educatius de Salt, la població immigrant supera el 85% del total d´alumnes. Un fet que genera dificultats educatives als mestres d´escoles i professors d´institut que se senten “desbordats”. La solució passa, segons el col · lectiu docent, per incrementar els recursos humans – amb més integradors socials o professionals especialitzats- per facilitar la incorporació dels alumnes foranis a les escoles. “Està molt bé que es puguin integrar amb la resta d´alumnes, però això no deixa de ser una interferència en la marxa normal del curs. Van a un altre ritme i la implicació familiar és mínima”, destaca el director d´una escola de Salt. Aposta per destinar més recursos a una atenció especialitzada pels alumnes nouvinguts que requereixen – diu- d´una pedagogia diferent. A més, els centres han de gestionar també altres problemes derivats de la precària situació econòmica de molts d´aquests alumnes i de comportament.

Un edifici per l´Escola d´Adults L´Escola d´Adults de Salt reclama un edifici propi i que s´incrementi el nombre de docents. Aquest curs, el centre atén 900 alumnes, la majoria, un 60%, són immigrants. Pràcticament la meitat reben assisteixen a classes d´alfabetització o a cursos de català. “Amb els recursos actuals fem curt, si tinguéssim més mestres o més locals podríem augmentar l´oferta i atendre a més gent”, destaca la cap d´estudis, Montserrat Garcia.

Més policia i una comissaria de Mossos El cap de la Policia Local de Salt, Antoni Marco, pronostica que caldrien com a mínim deu efectius més per donar el servei que demanda la població. Els problemes derivats de la convivència com ara els sorolls, la neteja o les deixalles “ens han desbordat”, reconeix Marco. Els agents actuen quan detecten sorolls en domicilis particulars a altes hores de la nit, per fer complir la normativa de la recollida selectiva i fins i tot han hagut d´actuar per la presència de plagues d´escarabats per falta d´higiene. Actualment el cos de la policia municipal està format per 49 agents i 4 administratives. El consistori fa temps que reivindica també una comissaria dels Mossos d´Esquadra.

Els més vulnerables a la crisi Càritas de Salt atén cada setmana una mitjana de 55 persones, una xifra que ha anat en augment per la crisi. La majoria són persones immigrants que s´han quedat sense feina i que no poden pagar la hipoteca o ni tan sols els bolquers dels fills. L´entitat també atén unes 200 famílies que no tenen prou recursos per comprar menjar. L´opció, segons el coordinador de Càritas, Paco Pardo, passa per dotar els serveis socials del municipi de més recursos.

Treball, formació i habitatge Són els tres pilars que reivindica el consistori i també les associacions que treballen amb el col · lectiu immigrant per pal · liar també els efectes negatius de la crisi econòmica. Bona part de les persones que s´han quedat a l´atur treballaven en el sector de la construcció, sense habilitat per accedir a altres llocs de treball.

La creació d´un mercat de lloguer assequible o incrementar la presència de mediadors que aju

Augmenta la morositat Molts dels conflictes que s´originen en les comunitats de veïns es deuen a l´impagament de les quotes. L´entitat Eina, que s´encarrega de mediar en aquest tipus de problemes, diu que en mig any els índexs de morositat s´han disparat. Això ja ha comportat que en alguns casos s´hagi hagut de tallar el llum de l´escala o que els ascensors deixin de funcionar perquè la comunitat no pot fer front a les reformes, segons denuncia Montse Prats, una veïna del carrer Torres i Bages.

Petita gran Babel Un estudi elaborat per Càritas en els últims dos anys en una illa de cases de la zona Centre de Salt, permet fer una aproximació de les mancances i necessitats d´un dels barris que concentra un major nombre de població estrangera.

L´estudi ha pres com a àrea d´influència l´illa de cases que hi ha entre els carrers Àngel Guimerà, Doctor Ferran, Torres i Bages i Ramon Sambola. En aquesta zona, on hi ha 275 habitatges, hi conviuen unes mil persones de trenta nacionalitats diferents. De l´estudi, batejat amb el nom de Comunitats Salt, se´n desprenen entre d´altres dades que un 35% dels inquilins tenen serioses dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; que la meitat dels habitants de l´illa es troben en una situació econòmica precària i que el 28% de la població adulta en edat laboral es troba a l´atur. Una xifres que, a tenor de la fràgil situació econòmica, aniran en augment.

L´estudi dirigit pel psicòleg Pere Margarit també posa de relleu que el 70% d´habitants d´aquesta illa són nouvinguts. Una proporció que s´ha invertit en només quatre anys.

Segons dades del padró, l´any 2004 el 70% dels ciutadans que vivien en aquesta illa de cases eren autòctons per només un 30% de població estrangera. “Per la gent autòctona aquest canvi ha estat tan important que no s´ha pogut adaptar a les noves circumstàncies i acaba marxant”, explica Pere Margarit.

L´alta mobilitat és un altre dels trets més rellevants d´aquesta zona, ja que en només un any un de cada quatre veïns ha marxat, i ha arribat la mateixa proporció. “Un fet que dificulta encara més la cohesió social”, segons explica Pere Margarit.

E L D A T O

Dinou associacions i cap centre cívic

Salt, que compta actualment amb 19 associacions de col · lectius immigrants, no disposa encara de cap centre cívic on les entitats locals i de fora puguin desenvolupar les seves activitats. El consistori preveu que un cop finalitzat el Pla de Barris, a finals de l´any 2009, s´hagin encarrilat dos projectes de centres cívics. Un s´ubicaria a l´antiga escola Guimerà i l´altre a Mas Mota, al barri del Veïnat. " Son centres que permeten la cohesió social i que necessitem", explica l´alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda. L´entitat Eina reivindica aquest tipus d´equipaments de proximitat.