Pablo Castillo ha rebut un títol que l’acredita per treballar en un equip de primers auxilis de la Creu Roja equatoriana. Ha fet un curs en el programa pilot Universidad Barrio de Paz, a Guayaquil (Equador), dissenyat per Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pablo és un pandillero d’un dels grups armats de Guayaquil. És un lluitador, i ara vol seguir el combat de la seva vida apartant – ne la violència i utilitzant la intel·ligència i el diàleg. Fins i tot, ha persuadit altres joves que és millor resoldre les disputes parlant que amb armes. Això l’ha fet guanyador d’un casc blanc, símbol del seu èxit com a mediador.

Des que el curs virtual de la UOC i l’ONG equatoriana Ser Paz va començar fa sis mesos en un barri de Guayaquil, “la violència i el crim s’hi han reduït un 60% – afirma Vinyamata – . La nostra actuació es fonamenta en el coneixement dels pandilleros, no en la solució policial”. L’èxit del curs ja ha fet que el reclamin altres països d’Amèrica Llatina, on hi ha un milió de pandilleros.

El programa Barrio de Paz ajuda els joves formats a engegar negocis per guanyar – se la vida. “Vam anar a veure el director del banc que els pandilleros solien atracar per demanar – li un préstec i donar microcrèdits als joves”, explica Vinyamata. Una editora de música rap, un taller de samarretes i gorres o una pizzeria on les pizzes porten noms de l’argot pandillero són algunes de les empreses d’aquests joves que ara estan convençuts que la violència no els portarà una vida millor.

Fomentar el rebuig de la violència és també l’objectiu del projecte que la Fundació Desenvolupament Sostingut (Fundeso) du a terme als departaments del Valle del Cauca i el Cauca, a Colòmbia. El projecte Acció No Violenta i Construcció de Pau, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), “treballa amb institucions educatives en la formació de nens, joves, pares i mestres” en zones afectades pel conflicte armat, segons indica la representant de Fundeso a Colòmbia, Eva Duarte.

El projecte es va iniciar el 2003 i el van adoptar deu municipis de zones urbanes i rurals. Els beneficiaris han estat 6.000 estudiants, 2.000 pares i 360 docents de 12 escoles que han après a gestionar i transformar conflictes des dels principis de “la justícia restaurativa”, comenta Duarte. Els estudiants han estat capacitats per prevenir i afrontar el matoneo (bullying) i han adquirit coneixements sobre democràcia, equitat de gènere, autoritat, drets i normes i expressió de sentiments com la ràbia. En els centres educatius s’han creat comitès de convivència per resoldre conflictes i “s’ha produït una millora de l’autoestima d’alumnes, pares i docents”, afirma Duarte. El programa s’estén ara a altres departaments.

Acabar amb la violència i els recels entre comunitats enfrontades és el repte de l’ONG Sodepau, que amb el suport de l’ACCD intenta enderrocar els murs mentals de desconfiança que separen israelians i palestins. Encerclats per un mur real de formigó, els palestins de Cisjordània viuen a pocs metres dels israelians, però enmig hi ha un abisme. “Els israelians no solen conèixer els palestins, des del govern se’ls intenta deshumanitzar”, diu el coordinador de cooperació de Sodepau, José Nieto. L’ONG dóna suport a l’Alternative Information Center, on moviments israelians contraris a l’ocupació dels territoris palestins treballen colze a colze amb grups palestins. “Fem tallers perquè els sectors israelians més desfavorits i partidaris de l’ocupació analitzin com perjudica també la societat israeliana i perquè coneguin els palestins. Amb aquests treballem perquè, salvant les distàncies del que ells pateixen, vegin com l’ocupació afecta els israelians”, apunta Nieto.

Lluitar per la pau sense armes era la filosofia de Mahatma Gandhi: “Hi ha moltes causes per les quals estic disposat a morir, però cap per la qual estigui disposat a matar”.