El fet de la immigració quedarà normalitzat, de forma definitiva, als mitjans de comunicació el dia que en una sèrie de gran èxit hi aparegui un assassí, un violador o un lladre que tingui nom i aspecte magribí, pakistanès o andí. Fins que no passi això, aquest milió llarg de ciutadans amb qui compartim societat i territori continuaran tractats des d’una perspectiva paternal.

Però, de moment, els dolents continuen sent catalans i els immigrants que apareixen als culebrons o als programes de TVC són boníssimes persones en procés de ràpida integració. No ho critico, perquè ja hi ha prou prejudicis com per, a sobre, incloure en una sèrie un personatge colombià que trafiqui amb cocaïna, o un musulmà que tingui un pòster de Bin Laden penjat al menjador de casa.

Tot i així, estem en un estadi inicial, i n’hem de ser conscients. La darrera onada migratòria acaba d’arribar, en termes històrics, i no sabem quins seran els efectes que causarà en la nostra societat a llarg termini. Les segones generacions encara són nens, i hi ha marge per començar a abandonar el paternalisme.