ESTRATÈGIA · Els ultres manipulen hàbilment l’anticomunisme, les desigualtats socials i el desprestigi dels polítics per influir en les classes populars PODER · Els radicals participen en el govern de coalició eslovac i tenen diputats a Romania i Bulgària

Els canvis polítics i econòmics viscuts als països de l’Europa central i oriental des del 1989 no han aconseguit tancar per sempre al bagul dels amargs records l’extrema dreta, de caràcter feixista, nazi, integrista religiós o nacionalista ètnic.

Aquests moviments s’han adaptat a la nova situació i manipulen amb habilitat l’anticomunisme i els problemes de pobresa, desigualtat social i el desprestigi dels polítics per aconseguir influència entre els sectors populars desorientats.

Si abans de la II Guerra Mundial els moviments feixistes van arrelar a països com Romania, Hongria, Eslovàquia o Croàcia, en l’actualitat molts ultres segueixen defensant un concepte de la identitat nacional clarament racista, reclamen la rehabilitació de dirigents profeixistes dels anys 30 del segle XX i qualifiquen els còmplices dels nazis de patriotes.

Alguns grups participen en governs de coalició, com a Eslovàquia, i tenen representació parlamentària a països com Romania i Bulgària. Homosexuals, jueus, gitanos, immigrants i gent d’esquerra són les víctimes de la violència dels grups d’ultradreta, que compten entre les seves files amb molts caps rapats organitzats, però també lumpen social.

El politòleg hongarès Attila Agh denuncia “la violència dels grups d’extrema dreta a Hongria”, que somien “restablir les fronteres anteriors al 1918”. La violència és impulsada per grups com el Partit de la Vida i la Veritat (MIEP), el Moviment Juvenil per als 64 Comtats de l’Hongria Històrica (HVIM) i col·lectius paramilitars com el Moviment per a una Hongria Millor.

“Romania no és Sodoma”

A Romania, els ultres del Partit de la Gran Romania (PRM), encapçalat per Vadim Tudor – antic poeta del règim comunista de Nicolae Ceausescu – , i del Partit de la Nova Generació (PNG) es troben en una situació de declivi electoral, però les seves idees homòfobes i racistes han calat en una part de la població. “Romania no és Sodoma”, acostuma a dir el líder de la Nova Dreta, Tudor Ionescu, en les manifestacions antigais.

L’antisemitisme, el clericalisme ortodox, el populisme i la xenofòbia caracteritzen els ultres romanesos i de Bulgària, on el partit Ataka de l’antijueu Volen Siderov, que va obtenir el 8,7% dels sufragis a les legislatives de juny del 2005, fomenta l’odi contra les minories turques i gitana. A més, grups paramilitars com el de Bojan Rassate honren líders feixistes de l’estil de Hristo Lukov.

A Polònia, existeixen grups feixistes com el Partit del Renaixement Nacional (NOP) i fins i tot nazis, com la branca local de Blood & Honour. Els ultres de la Lliga de les Famílies Poloneses (LPR), de Roman Giertych, van governar entre els anys 2005 i 2007 en coalició amb els conservadors del partit Llei i Justícia (PiS) i els populistes de Samoobrona (Autodefensa).

L’integrisme catòlic segueix tenint molts seguidors i un grup d’intel·lectuals extremistes liderats per l’ideòleg de la reaccionària Radio Maryja, Robert Jerzy Nowak, han creat un Moviment Nacional per “influir” en la dreta política. Jacek Purski, membre de la xarxa antifeixista polonesa Niddy Wiecej (Mai Més), lamenta que “la ideologia antisemita i nacionalista xenòfoba campi com vol a Polònia”.

A la República de Txèquia, segons afirma l’investigador Ondrej Cakl, l’extrema dreta és “marginal”, però la líder del Partit Nacional Txec, Petra Edelmannova, anunciava el mes d’agost passat que entregarà bitllets d’avió als gitanos perquè abandonin el país, on les agressions a estrangers i gais acostumen a ser freqüents.

A Eslovàquia, el Partit Nacional Eslovac de Ján Slota, profundament antihongarès i antigitano, constitueix la tercera força política i participa en el govern de coalició que dirigeix el primer ministre socialdemòcrata Robert Fico.

També a l’ex – Iugoslàvia

Pel que fa a l’antiga Iugoslàvia, mentre a Eslovènia els extremistes del Partit Nacional Eslovè s’obren camí, a Croàcia, el Partit Croata del Dret (HSP), fidel hereu de les milícies feixistes que van col·laborar amb els ocupants nazis (ústaixes), coincideixen en algunes activitats amb la també ultra Unió Democràtica Croata (HDZ), i a Sèrbia, el Partit Radical Serbi (SRS) s’erigeix com la principal força d’extrema dreta.