Darrerament han aparegut als mitjans de comunicació declaracions de tota mena en el sentit que a l’Estat calen els immigrants per treballar en “feines que els d’aquí no volem fer”.

Sembla clar, doncs, que la gent que ha defensat aquesta postura entén que hi ha feines per a immigrants i feines per a la gent d’aquí. Perversa conclusió la que es desprèn del seu discurs.

I és que, per què algú que pot tria de moment no fer uns certs tipus de feines? Doncs pel sou. No és la naturalesa intrínseca d’aquestes feines el que les fa poc atractives, sinó la retribució denigrant que es rep per fer-les.

Des del meu punt de vista, no hi ha cap feina indigna. El que hi ha són feines mal pagades! No es pot tolerar que el nostre mercat laboral retribueixi d’una manera pràcticament vexatòria la seva força de treball. Alguna cosa no acaba de rutllar. Com podem condemnar metges, advocats, enginyers però també cambrers, pagesos, etc. al mileurisme o a ingressos encara més misèrrims?

Només amb un teixit productiu que aposti decididament per l’alta productivitat, i expulsi del sistema els elements de l’economia que se serveixen de la mà d’obra barata (molta immigrant, però també nacional), aconseguirem bastir un mercat laboral amb salaris justos i per sempre més sense “feines que els d’aquí no volen fer”.

Albert Torrell

Reus